Narradors de cinc continents al Festival Munt de Mots

Del 19 al 26 d’octubre Barcelona s’omplirà de contes. Arriba el IV Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots. Narradors/es del cinc continents aterraran a la ciutat comtal per fer-nos volar la imaginació i descobrir-nos com es viu la narració oral fora de casa nostra. Enguany el festival comptarà amb més de 50 activitats realitzades per més de 40 narradors/es de 13 països diferents, en més de 40 espais de la ciutat. Els espectacles començaran el dia 19,  però la gran inauguració se celebrarà el proper dilluns 21 d’octubre a les 20h a la Sala Luz de Gas de Barcelona. L’entrada és gratuïta, però l’aforament està limitat a les 300 primeres persones que hi arribin.
 

Samuel Mountoumnjou actua al Festival Munt de Mots 2013

Com a novetat d’aquesta quarta edició i per primera vegada a Barcelona cinc magnífics contacontes, vinguts dels cinc continents, narraran les seves històries amb la veu de la seva cultura. Els cinc CONTEnents seran representats per Yoshi Hioki (Àsia), Samuel Mountoumnjou (Àfrica), Lilli Story (Oceania), Martha Escudero (Amèrica) i Mònica Torra (Europa).

Els cinc CONTEnents

Samuel Mountoumnjou
Fill de la tradició oral, Samuel Mountoumnjou va néixer al Camerun, a un llogaret de l’oest del país on encara avui segueixen vives tradicions i costums ancestrals. Es va criar en aquest context i aprenent molt dels seus pares i avis va iniciar-se en la narració quan encara era un adolescent. És professor de llengües estrangeres per la Universitat de Yaundé I (Camerun) i mediador intercultural. Diuen que les seves històries no són aptes per a ments adormides, així que si decidiu endinsar-vos en el seu món no ho feu de manera passiva ja que sinó el tigre del Camerun us devorarà i no us en podreu escapar.

Llocs on actuarà els dies del festival

Yoshi Hioki
Aquest pintor i narrador japonès ja fa vint-i-dos anys que viu a casa nostra. Durant aquest temps ha aprofitat el seu gai saber per impartir tota mena d’activitats tant al Museu Etnològic de Barcelona, com a la Casa Àsia. Des de 1999 es dedica a encantar, emocionar, fer viatjar i commoure a tots aquells qui volen escoltar els seus relats. Ell es defineix com un home de paraula i la tradició, mites i llegendes del seu país sempre l’acompanyen. No us relaxeu massa si l’aneu a escoltar, ja que de cop i volta, quan menys t’ho esperis, es pot posar a saltar i cridar i de sobte es tornarà a apaivagar.

Llocs on actuarà els dies del festival

El japonès Yoshi Hioki participa al Festival Munt de Mots 2013

Lilli Story: Lillian Rodrigues-Pang
Australiana de naixement i d’ascendència Índia –de Pipil-. Contacontes, professora de llengua anglesa, escriptora, percussionista… de fet és tan polifacètica que en el passat havia exercit fins i tot d’economista, però prefereix oblidar aquesta etapa fosca. Ha narrat les seves històries per quatre continents (li faltava Europa…!). Si en teniu ocasió no li perdeu la pista ja que per ella els contes són una eina d’identitat cultural! Qui sap si encara n’aprendrem alguna cosa útil per casa nostra? El que és ben segur és que les seus contes i sobretot el seu encant, us deixaran totalment bocabadats!

Llocs on actuarà els dies del festival

Mònica Torra
La seva trajectòria com a narradora de contes d’aquesta catalana va començar fa tot just quatre anys després de formar-se al costat del director del Festival, Rubén Martínez Santana. Des d’aleshores no ha deixat d’estar en contacte amb el món de la narració oral, tant per a petits com per a grans. Ha participat en l’activitat “L’Aventura de llegir” de la Diputació de Barcelona, en “hores de conte” de diverses biblioteques, escoles, centres cívics, bars, galeries d’art… i en llocs que ni us imaginaríeu! Els seus relats són tan captivadors que si l’escolteu en quedareu totalment enamorats. Avís per a navegants, en ocasions la Mònica es transforma i PATAPAM! es converteix en Alícia… si això passa no us amoïneu, voldrà dir que el surrealisme i l’univers de la fantasia tot just acaben d’aterrar!

Llocs on actuarà els dies del festival

Monica Torra Solano serà al Festival Munt de Mots

Martha Escudero
Tot i que va arribar a casa nostra el 1993, aquesta narradora mexicana no ha abandonat ni molt menys les seves arrels. El seu repertori es nodreix de mites, contes i llegendes tradicionals del seu país. Narra per a tots els públics, fins i tot, en ocasions, acompanyada de música i cançons. Val a dir que està molt integrada a casa nostra, tant és així que des de 1997 programa el cicle de contes per adults “Contes i Cuentos” del Harlem Jazz Club de Barcelona i és directora de la Trobada Internacional de Narradors Orals al Pririneu “Un Riu de Contes”. Com que és un cul inquiet no va poder parar quieta i també va fundar l’Associació de Narradores i Narradors de Barcelona, l’ANIN. Ha publicat llibres, discs de música i contes i articles de reflexió sobre el sector. La Martha és una professional com poques n’hi ha i si us la trobeu segur que un conte us acabarà explicant!

Llocs on actuarà els dies del festival

A més si els voleu veure a tots cinc junts, els cinc CONTEnents pujaran plegats a l’escenari del Teatre Tantarantana el proper dimarts 22 d’octubre a les 21’15h.

I si voleu veure actuar a qualsevol dels altres contacontes, gaudir de les exposicions, concursos, cine-fòrums, conferències i mil i una sorpreses que ens depara el festival, no deixeu de fer una ullada a la seva pàgina web!

Enllaç a l'article a Núvol.com

7 narradors inspirats per a 12 històries desexplicades

Conta la història que corria l’any 2009 quan l’il·lustrador Ignasi Blanch va decidir endegar, amb els seus alumnes de l’Escola de la Dona, un parell d’exposicions on es tergiversaven els contes tradicionals. El grup de contacontes Vivim del Cuentu va ser l’encarregat d’inaugurar aquelles exposicions i per fer-ho van preparar un espectacle on els contes que s’hi explicaven naixien de les il·lustracions plasmades pels alumnes de l’Ignasi.

Els narradors, van trobar el gust a capgirar les històries tradicionals. Va ser així com mica en mica van incorporar aquestes “petites perversions” en el seu repertori habitual. Curiosament aquelles noves sessions de contes van començar a tenir molt èxit i cada vegada els les demanaven més. A principis de l’any 2011 els 7 narradors de Vivim del Cuentu van decidir posar per escrit tots aquells relats i presentar-los a una editorial. Però el repte es presentava intens ja que escriure un text a 7 mans no és senzill. Va passar ben bé un any abans no van escriure, reescriure, revisar, “rerevisar” i enllestir les 12 històries que van presentar.

La sort els va bufar de cara i l’editor, un apassionat de la literatura infantil i juvenil, va apostar totalment per aquells textos. Però els narradors tenien una condició; si els seus contes s’havien de publicar, els il·lustradors no podien ser altres que els alumnes de l’Escola de la Dona. Aquells qui en el seu dia tant els havien inspirat. I a així va ser com va néixer la col·lecció de Contes Desexplicats!

Si pareu atenció aquests dies a les llibreries podreu trobar els 2 primers números de la col·lecció: “La Caputxeta Forçuda”, una intrèpida noieta que planta cara al llop i no se n’està d’escarmentar-lo, i “La Rateta que llegia a l’escaleta”, una interessant revisió del clàssic on la rateta no busca un nuvi que la faci presumir, sinó un nuvi que l’ajudi a llegir molt, ja que sense cultura, de què parlarien la resta dels seus dies?

Ara bé, si enlloc de llegir-los voleu que siguin els mateixos autors els qui us expliquin les històries, només cal que us deixeu caure per alguna de les moltes presentacions que faran! Especialment, però, és molt recomanable la sessió que oferiran el proper 22 d’abril a les 19’45h a la Casa Orlandai de Sarrià. Allí hi trobareu 7 “cuentistes” explicant històries capgirades com un mitjó, mentre els il·lustradors fan anar el seu llapis amunt i avall al ritme d’un suau so d’un violí.

Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)

Anar a veure titelles a La Puntual sempre té quelcom de màgic i especial. Aquesta minúscula sala de Barcelona, creada l’any 2005, va prendre el relleu de l’antic i igual de minúscul Teatre Malic, creat el 1984 per la companyia de titelles “La Fanfarra”. 50 localitats apretadetes pensades per a petites personetes que s’hi asseuran per gaudir de grans espectacles de petit format.  

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi, encabir-me en un d’aquells bancs i gaudir de “Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)”. Una cosa és il·lustrar un conte amb imatges i una altra donar vida a uns personatges. Aquest és el gran repte d’aquest espectacle de teatre d’ombres adreçat al públic familiar: dotar d’ànima uns titelles. Uns titelles que en aquest cas són elements plàstics inanimats, plans, simples siluetes. Aconseguir que l’espectador cregui veure que un mateix titella varia l’expressió o l’emoció no resulta gens fàcil. Necessita d’uns actors-titellaires molt hàbils a l’hora de manipular i interpretar per provocar la imaginació i la participació creativa del públic. Però la companyia Olveira/Salcedo ho aconsegueix sense que ni te n’adonis. Pateixes, rius, t’espantes i t’emociones amb en Patufet, et poses a la seva pell, t’imbueixes del seu tarannà gamberro i tot plegat t’ho fa sentir un tros de paper negre curosament retallat. La delicadesa de l’espectacle et transporta durant 40 minuts a un món ple de cols, bous, botiguers, olles, dinerets, bugades i cotorres. 

A tot això s’hi suma una altra dificultat, pròpia d’aquest tipus de teatre, auster i senzill per definició: expressar el màxim amb el mínim d’elements. Però una vegada més l’Olga i en Juvenal, els dos actors-titellaires, aposten per la senzillesa d’un solitari llum d’Ikea i una barretina catalana per fer emergir tot un món que fascinarà a menuts i adults. Aquesta parella d’artistes s’atreveixen amb tot. I entren de ple dins la panxa del bou plantejant-se oferir al públic la possibilitat, si la sala ho permet, de gaudir de l’espectacle des de darrera de la pantalla.  

Diu Pilarín Bayés que el Patufet és un conte que ens defineix com a país, ja que el protagonista és petit i ha de vigilar constantment de no ser trepitjat. Aquesta mateixa màxima sembla que se l’hagin aplicat els artistes que han d’aconseguir, a batzegades, fer-se un lloc enmig d’un panorama cultural cada dia més menystingut, però per sort també cada dia més especialitzat i treballat. Potser, la Pilarín no anava tan errada i qui sap si tot plegat és una metàfora nacional que ens durà a sortir de la panxa de la fera, encara que sigui defecats, per poder assolir, finalment, la llibertat.

Properes funcions:
13 de gener 2013 - 11’30h - Societat cultural L’Espiga de les Corts - Barcelona

Enllaç a l'article a Núvol.com

Aturem-nos i escoltem

Convocats sota els vells mots del Hi havia una vegada… milers de persones deixen de tocar de peus a terra i s’enlairen cap a l’univers de la imaginació, la fantasia, les històries… i es deixen seduir pel poder dels contes. Per tant, si aquests dies heu passejat pels carrers de Barcelona i heu vist a tot de gent embadalida i somiadora, vol dir que hauran a assistit a alguna de les sessions que ens ha ofert del 20 al 27 d’octubre el III Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots.

Aquest festival pretenia reivindicar la narració oral com a una activitat necessària per a la nostra societat. Una societat ràpida, en canvi constant i sovint encasellada en uns patrons vitals que semblen inamovibles. Els contes aturen el temps i transporten a l’oient a un món nou on el cervell ha de treballar de valent per arribar fins a racons insospitats de la nostra ment. El relat oral pot substituir amb molt bons resultats al relat audiovisual on tot ve donat i mastegat.

Aquest dies hem pogut gaudir de més de 40 activitats dutes a terme per més de 30 narradors de 9 països diferents en més de 30 punts de la ciutat de Barcelona. Teatres, centres cívics, biblioteques, així com alguns locals barcelonins han obert les seves portes per acollir a un públic que s’ha rendit al poder de la paraula, al poder del relat. L’èxit d’un festival d’aquestes característiques ens ha de fer reflexionar a tots plegats. Què ho fa que més de 2.000 persones hagin volgut dedicar unes hores del seu temps a seure i escoltar?

Des de temps immemorials l’home ha explicat històries per fer entendre als seus coetanis els fets més enrevessats o complicats, però alhora els contes han servit per transmetre ensenyances, valors, actituds… Vivim una època complicada en la que la cultura es veu atacada cada dia per uns polítics que la menystenen. Fins i tot fa uns dies sentíem a cert ministre declarant de pèrdua de temps les matèries artístiques que s’imparteixen en els centres educatius. Si no cuidem la cultura, el desenvolupament de la imaginació, la potenciació de la creativitat i el transcendir, serà molt difícil que avancem com a societat. Una societat autòmata i aculturada és com un titella inanimat, una societat estimulada té l’èxit assegurat. Plantegem-nos realment quin futur volem per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. Volem viure en la immediatesa, en la pressa, en el tot fet…, o preferim entonar el tot és possible… ?

Els grans oradors, els polítics, els publicistes, els comercials… se serveixen cada dia més dels recursos de l’storytelling perquè el relat eloqüent i narratiu sedueix, capta l’atenció, convenç. Probablement per aquest mateix motiu i coneixement eviten donar més visibilitat a aquest vell art. Diu un proverbi xinès que si tenim dues orelles i una boca, és per escoltar el doble i parlar la meitat. Si ens apliquéssim aquesta màxima i no ens dediquéssim a esperar que el del costat calli per rebatre’l enlloc d’escoltar-lo i dialogar-hi, potser aconseguiríem valorar allò que tenim enlloc d’enyorar allò que ens manca.

El Munt de Mots ens ha ofert històries en català, euskera, castellà, anglès, francès, llengua de signes catalana i fins i tot en huottüja ttihuene (una llengua indígena piaroa). Més enllà del què deien les paraules concretes, el missatge arribava al cor dels assistents com una llosa i aconseguia sobrepassar llengües i dialectes, perquè en el fons de tot s’hi transmetia un sentiment. Un sentiment, que les paraules saben vehicular i que és capaç de moure muntanyes. Els narradors ho saben i Barcelona s’hi ha bolcat pel gust del deixar-se emocionar, transportar a nous mons i en definitiva, pel gust d’aturar-nos i fer volar la imaginació.

Enllaç a l'article a bloc de l'Escacc

Hi havia una vegada...

Convocats sota els vells mots del Hi havia una vegada... milers de persones deixen de tocar de peus a terra i s’enlairen cap a l’univers de la imaginació, la fantasia, les històries... i es deixen seduir pel poder dels contes. Per tant, si aquests dies aneu pels carrers de Barcelona i descobriu a tot de gent embadalida i somiadora, vol dir que hauran a assistit a alguna de les sessions que ens oferirà del 20 al 27 d’octubre el III Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots. 

Des de l’any 2010, aquest festival pretén consolidar-se i aconseguir l’objectiu d’impulsar la narració oral a la ciutat comtal. Enguany podrem gaudir amb més de 40 activitats (la majoria gratuïtes) per al públic familiar, infantil i adult realitzades per més de 30 narradors de 9 països diferents, en més de 30 espais de la ciutat de Barcelona. Així mateix el Munt de Mots comptarà amb una exposició i un concurs de fotografia, conferències i tallers, per a un públic creixent i cada dia més coneixedor i exigent.

 

Malgrat les activitats del festival s’iniciaran el dissabte 20 d’octubre, la inauguració (d’entrada lliure) es farà al Teatre Romea el dilluns 22 d’octubre a las 20:00h i comptarà amb l’actuació d’alguns dels rondallaires que participen en aquesta edició com: Linsabel Noguera (Veneçuela), Mercedes Castro (Costa Rica), Maricuela (Aragó) o Jordi Roura (del grup Ara Va De Bo, Catalunya). És una molt bona oportunitat per fer un tastet global del que donarà de si el festival, així com un molt bon moment de trobada amb tots els narradors/es. 

Aquest any des de l’organització s’han proposat implicar al públic fent-lo participar de l’art de la narració. És per aquest motiu que s’oferiran dos espais oberts a la participació per tal que tot aquell qui vulgui explicar un conte ho pugui fer. Un d’aquests espais estarà íntegrament dedicat a Pere Calders en el centenari del seu naixement. 

Una altra de les principals novetats del festival és el Centre d’Interès en Narració Oral que s’inaugurarà a la Biblioteca Vila de Gràcia. Allà s’hi establirà un fons bibliogràfic i una fonoteca especialitzades, per facilitar l’accés a la informació sobre aquest art. Així mateix comptarem amb 4 conferències entorn de la narració a la mateixa biblioteca per tal de reflexionar sobre la importància d’aquest art que tant ajuda en la formació de lectors i l’estímul de la ment. 

Caldrà doncs estar molt atents i no perdre detall de tot el què ens ofereix aquest festival i sobretot estigueu amb les orelles ben obertes fins que el proper dia 27 sentiu pronunciar el clàssic... I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos!

 

Enllaç a l'article a Nuvol.com