La metamorfosi de Metamorphosis

Un fred matí d’hivern un grup d’amics que havien just acabat els seus estudis teatrals van decidir llogar un petit local a Reykjavik per a presentar-hi els seus espectacles. Onze anys més tard i sota el nom de Vesturport, aquest grup islandès ha estrenat gairebé una vintena d’obres teatrals que han rodat per mig món i que els han dut a rodar unes quantes pel·lícules. Amb tot aquest safreig aterren ara al Festival Grec de Barcelona per explicar-nos una vella aventura kafkiana però des d’un punt de vista molt personal.

Un matí que en Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós.

Així és com comença el famós relat de l’escriptor txec, però l’obra que ens ocupa comença amb una esplèndida música de Nick Cave i amb una família que segueix unes pautes i unes rutines perfectament estipulades. Tota aquesta pau es veurà trencada quan s’adonin que el fill no ha anat a treballar i que rau al seu dormitori convertit en un ésser repulsiu que emet uns sons guturals inexplicables. 

A diferència del text de Kafka, aquí l’autèntica protagonista de l’obra és la família. Una família que s’angoixa, pateix i veu com el seu futur és cada vegada més fosc degut a la manca d’ingressos i a l’escarni públic al que es poden veure sotmesos per culpa de la transformació del primogènit. Mentre tot això passa a la sala d’estar, al pis superior l’espectador no perd mai de vista al suposat insecte que interpreta magistralment el director i actor Gisli Örn Gardarsson. La seva interpretació és tota una demostració de teatre físic i aeri evitant tocar el terra en tot moment, desplaçant-se penjat de les parets i recolzant-se en una escenografia fantàstica del dissenyador Börkur Jónsson.

L’espectador s’identifica amb la mare que no pot suportar haver perdut al seu fill, però que no suporta ni mirar-lo o bé amb la germana que malgrat el fàstic, proba de cuidar al seu “germà” fins a la desesperació. I amb duresa, la platea observa com el pare que repudia al seu nen fins al punt d’atonyinar-lo.

Tot plegat configura una metamorfosi de la Metarmorphosis on paradoxalment al què pugui semblar, el drama ens farà arrencar més d’un somriure. 

Enllaç a l'article a nuvol.com