Després del gran èxit que va suposar
Midnight in Paris, ara en
Woody Allen ens porta
A Roma amb Amor.
Quatre històries inconnexes i gairebé irrellevants que el cineasta
aprofitarà per fer una postal de la ciutat eterna. Carrerons empedrats i
ben il·luminats, l’ambient bucòlic del Trastevere, la magnificència del
coliseu i el romanticisme romà, se’ns presenten amanits amb els
clàssics del pop italià. Una vegada més i seguint l’estela de les seves
darreres produccions europees, Allen aprofita l’excusa de la turista nord-americana per oferir-nos una postal subvencionada pel govern
italià. I tot acabaria pràcticament aquí si no fos per la sempre àcida
mirada del director que aprofita l’avinentesa per dir el que pensa sense
pèls a la llengua. El film ens interroga sobre com algú pot passar de
la nit al dia a esdevenir una celebritat sense haver fet absolutament
res. I ens demostra com el síndrome d’abstinència aflora quan la fama
s’esvaeix. Per al paper del nou ric és gairebé imprescindible el gran
Roberto Benigni,
que broda una interpretació feta gairebé a mida. Un altre dels temes
que es posen sobre la taula és la banalització de l’òpera contemporània i
com les grans produccions actuals poden arribar a transgredir la puresa
del gènere fins a fer el ridícul més absolut.
El sempre neuròtic Allen torna a formar part del càsting després de
sis anys i com a espectadors agraïm el seu paper que, juntament amb la
seva llengua afilada i l’abans citat Benigni, aconsegueixen que el film
s’aguanti. Als dos actors s’hi sumen
Alec Baldwin, la reconeguda
Ellen Page o
Penélope Cruz,
que repeteix amb el cineasta. Ara bé, tot aquest talent està força
desaprofitat amb unes historietes que no tenen cap mena de
transcendència i que fins a un cert punt s’acosten al surrealisme.
Confiem que aviat s’acabin els treballs per encàrrec i puguem tornar a
gaudir de la “filo-novayorkitat” del director, que sembla que només
s’inspiri prop de casa. Ara bé, els amants de les pel·lícules d’Allen no
hem de patir, perquè lluny de l’esgotament, el director ja ha anunciat
que prepara un nou film per a l’any vinent i que en aquesta ocasió
l’escenari triat serà San Francisco. Ara bé, caldrà esperar un any per
descobrir si tornem a les bones èpoques de
Manhattan o si ens haurem de conformar amb una
Vicky, Cristina, Barcelona qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada