Alquímia musical!

Possiblement qualsevol intent d’explicar el que va tenir lloc el passat 14 de juliol a l’Espai Lliure de Montjuïc serà totalment inútil i impossible. Tot i això ho provaré.

Quatre instruments: piano, bateria, saxo i guitarra.

Quatre músics: Agustí Fernández, Ramon Prats, Albert Cirera i Joe Morris.

Entren, saluden, s’asseuen i... fan MÚSICA, en majúscules!

De sobte la sala es va convertir en un gran laboratori d’experimentació musical. No es tractava de tocar els instruments, sinó que l’objectiu era fer-los sonar. La disbauxa és màxima, però tot sembla formar part d’un mateix cos harmònic. L’un colpeja les cordes del piano amb caixes xineses de diferents mides, l’altre refrega una bossa de paper per damunt de les caixes de la bateria o inspecciona el so que es produeix al entortolligar les baquetes entre l’espai que deixen els diferents tambors. El de més enllà prova d’evitar que el seu saxofon emeti un so digne i en tapa l’obertura amb la cama alhora que provoca un diàleg musical amb la pròpia inspiració pulmonar. I el darrer elimina la vibració de les cordes de la guitarra interceptant-les amb un pal de polo o colpejant-les amb dos llapis. Tot plegat, una autèntica bogeria. Bogeria sonora, bogeria auditiva i cardíaca. El públic s’ha d’esforçar de valent per aguantar les llargues peces improvisades de prop de 15 minuts! El pols de l’oient augmenta al mateix ritme que el frenesí musical. Una pausa siusplau, deixeu-me respirar!!! Els músics assoleixen els seus particulars estats d’èxtasi musical, els sons que emeten els seus instruments aparentment descoordinats, arrítmics, amelòdics... teixeixen una mena de teranyina musical que fa que el públic arribi al nirvana a tota velocitat, tanta velocitat, que al finalitzar cada cançó molts decideixen abandonar la sala, probablement embriagats de l’epifania musical que acaben de viure les seves aurícules.

Mai de la vida, es podrà repetir un espectacle com el que ens va oferir el Liquid Trio i en Joe Morris. Pocs eren conscients dels talents musicals que tenien al davant. Molt pocs sabien que l’Agustí Fernández i en Joe Morris són dos dels improvisadors més reconeguts a nivell mundial, probablement per això molts no van ser capaços d’aguantar l’envestida creativa que, acompanyats dels prodigiosos Ramon Prats i Albert Cirera, ens van oferir en motiu del Festival Grec de Barcelona.

No en compreu mai cap disc, no en llegiu mai cap llibre, ep i consti que tots els materials que tenen són molt bons, però res no valdrà la pena un cop els hagueu sentit en directe.

Ara només em resta tancar-me a casa i evitar sentir cap so extern, no voldria que la meva orella s’endugués una decepció!