Per poc informats que estigueu sabreu que aquests dies tots els mitjans se centren en la mal anomenada Primera Guerra Mundial Cibernètica. Es veu que hi ha un periodista australià de 39 anys que amb ànsies messiàniques que s’ha convertit en l’objectiu de totes les mirades des que ha publicat certs documents confidencials dels EUA. Però perquè ara es queixen i no ho van fer abans? L’any 2006 neix Wikileaks de les mans de dissidents xinesos, així com de periodistes, matemàtics i tecnòlegs d’empreses dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-Àfrica. I perquè es va crear? Doncs per poder publicar de manera anònima documents confidencials. Ara, en aquest cas el terme wiki està mal emprat ja que els lectors no poden modificar els articles, sinó que qui vol publicar alguna cosa ho envia a l’organització i aquesta decideix si ho publica o no. La veritat és que tot el rebombori que s’ha organitzat amb els papers del Pentàgon ha donat lloc a certes situacions força surrealistes, com la del primer ministre rus, Vladimir Putin, defensant l’excarceració de Julian Assange en pro de la llibertat d’expressió. No és irònic que això ho digui algú que tanca mitjans de comunicació i persegueix periodistes? Personalment des del Diari Il·lustrat no sabem massa de quin cantó ens hem de decantar. Si bé és cert que la informació és un dret i que cal saber la veritat sobre les corrupteles dels estats, també cal vetllar per com es gestionen les fonts informatives i què es publica i què no, ja que per tal que la llibertat d’expressió sigui respectada, aquesta no pot coartar la d’altri en el seu exercici.
En exclusiva els últims documents secrets dels EUA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada