Per fi s’ha acabat el calvari! Cada cop que hi ha unes eleccions hem de sentir durant dies i dies desacreditacions, promeses i justificacions a tort i a dret. La Generalitat de Catalunya ja té un nou inquilí. Un nou President que haurà de lidiar amb la crisi i totes les seves derivades, la més important segurament la de l’atur. L’alternança política sempre és positiva, no són bons els enquistaments en el poder. I per sort el nou govern no tindrà la majoria absoluta. Pel què fa al president sortint ja ha anunciat avui el què tots sabíem, que plega. Que no serà ell qui faci la oposició. Falta veure qui el substituirà, tot apunta cap a la dama forta del partit, però caldrà esperar una mica per veure-ho. Pel què fa als socis del tripartit els uns s’han mantingut fent equilibris, mentre que els altres s’han fomut una bona patacada, en bona part per la divisió del vot independentista cap a altres forces que han aconseguit, en algun cas, posar els peus al Parlament. El què m’espanta és veure com hi ha un partit espanyolista es converteix en la tercera força a Catalunya aconseguint uns resultats històricament mai obtinguts. Voldrà dir això que realment el canvi a Espanya està dat i beneït? Sigui com sigui, la única cosa que ara podem desitjar és que el nou Equip de Govern que presidirà la Generalitat de Catalunya ho faci amb seny, amb coratge i sobretot amb sentit de país.
 |
| El nou formatge català. (pilot negre i llapis de fusta) |
El que a mi em preocupa és la lectura que fan des de Madrid dels resultats: ¡El independentismo se ha hundido!
ResponEliminaSembla com si aquests resultats desacreditessin el milió i mig de persones que vam sortir al carrer, sempre segons aquestes persones de la capital de l'estat.
Jo per part meva, lamento que en Joan Carretero no hagi pogut entrar al Parlament i formar grup parlamentari amb SCI. Per contra, respiro alleujat però encara preocupat -sobre tot pel que pot arribar a passar a les municipals del maig- pel que vam observar de PxC. Quina por, però quina por!!
Bé, a dia d'avui no hi ha gaire cosa a comentar. Tot ha anat segons el previst. Suposo que pretendre que els partits polítics facin campanyes amb debats de fons, bens argumentats i que ens expliquin les coses als ciutadans amb la intel·ligència que ens mereixem és demanar massa. Caldrà estar atents com a societat civil per a què la nostra veu es faci sentir més enllà del dia d'ahir. Que això és, en realitat, la democràcia.
ResponEliminaHi ha un fet molt preocupant que s'extreu d'aquesta jornada electoral, i amb això coincideixo plenament amb tu, Inyaki. Que 60.000 persones a tot Catalunya hagin votat a la xenofòbia és quelcom que ens ha de fer reflexionar a tots i ens ha de mantenir, si cal, més bel·ligerants encara en la defensa dels principis cívics que mai s'han de predre de vista.
I una curiositat, la irrupció al Parlament de l'expresident del Barça, amb un discurs totalment buit. No s'havia vist res tan esperpèntic en la política internacional des del triomf de Schwarzenegger. Serà molt graciós veure com es gestiona el grup mixt més demagog que he vist mai.
Per altra banda, és una llàstima que els vots en blanc no es comptabilitzin com cal, perquè algún escó buit veuríem, i això seria realment més representatiu.
Molt bo el dibuix, Noe! El formatge ha estat repartit. A menjar, ratolins!
I avui, Barça-Madrid. Pa i circ.
En Marc ens envia aquest comentari:
ResponEliminaAbans que res, dir que encara espero que aquest diari es mulli una miqueta més i faci declaracions més subjectives i crítiques amb els temes seleccionats.
En referència a la noticia, penso que el canvi a Espanya ja està dat i beneït des del començament de la crisi i les crítiques cap al senyor de les celles grans; crec que aquestes eleccions i el creixement del PPC només han fet que confirmar els pronòstics de cara a les Generals del 2012. Una pena.
Per altra banda, i seguint amb el que han comentat pel Josep i l’Iñaki, el que realment em preocupa és que un partit del tot racista i il•legal, segons el meu parer, hagi estat acariciant les portes del Parlament de Catalunya (sí, sí, de Catalunya). És trist veure com les classes populars d’aquest país, davant l’abandonament del discurs de classe per part de partits “socialistes” o d’”esquerres”, i davant d’una crisi que els sembla que ningú pot solucionar, s’acosten a partits de la demagògia barata com el PxC. Jo em pregunto: la famosa llei de partits serveix per alguna cosa, o només per frenar els partits sospitosos del País Basc?
P.D.: el dibuix molt, molt xulo.