“Per un país de tots, l’escola en català” aquesta era la pancarta que lluïa ahir a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, en el què va ser l’acte més important dels últims anys en defensa del català. El dia abans, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, Màrius Serra ens esperonava amb el palíndrom “Català a l’atac”, mentre el senyor García Albiol negava els actes institucionals de la Diada a la població badalonina i la senyora Sánchez Camacho apareixia a tota plana a La Vanguardia desitjant-nos una “Feliz Diada de Cataluña”. Amb tot això, el TSJC va emetent sentències en contra del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i tot plegat no és més que el preàmbul del canvi de govern que veurem en breu a la Moncloa. Per si no en tinguéssim prou el senyor Artur Mas va criticant l’actitud del PPC mentre hi pacta en poblacions com Castelldefels i el senyor Trias es dedica a col·locar al capdavant d’educació a ex-militants de PxC. Si no fos perquè tristament ja hi estem acostumats, pensaríem que tot plegat no és més que un relat de Valle-Inclán. Malgrat tot, convé reflexionar-hi. Cap a on anem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada