Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de setembre del 2011

Poder o vida?

Aquesta setmana hem presenciat un acte sense precedents a l’hemicicle de les Nacions Unides. El president palestí Mahmud Abbas s’ha dirigit al món per reclamar el reconeixement del seu país com a membre de ple dret de la ONU. Això ha eriçat els pèls del principal lobby jueu mundial i principal aliat d’Israel, els EUA. Per tal que un país sigui reconegut com a membre de ple dret de la ONU, primer de tot cal que ho aprovi el Consell de Seguretat i precisament els EUA ja han anunciat que faran ús del seu dret a veto per tal d’evitar que això passi. Això per no parlar de la trentena de cartes que el congrés nord-americà ha enviat a diferents països demanant-los que votin en contra de l’addhesió palestina. Tot això sorgeix des d’un país dirigit per un premi Nobel de la pau, que encara tolera la pena de mort i que lluny d’intentar resoldre el conflicte israeliano-palestí, s’aferra als seus principals avaladors polítics. Les conseqüències que pot tenir un veto d’aquestes característiques es poden traduïr en un rebrot exacerbat de la violència dins el món àrab. No creieu que el millor seria obligar a israelians i palestins a seure i a dirimir les seves diferències d’una vegada per totes? Ah, però és clar, això seria demanar massa en un món, on el poder preval per damunt de la vida!
Gozileua aixafa Palestina

divendres, 6 de maig del 2011

¿Por qué?

¿Por qué? Això és el què també ens preguntem des del Diari Il·lustrat. ¿Por qué? Als EUA s’ha desfermat l’eufòria, el president Obama guanya punts sense parar. Zapatero, Sarkozy i Merkel feliciten al seu homòleg Nord Americà i des d’aquí ens seguim preguntant ¿Por qué? Ens sobta que governs pretesament democràtics i on la pena de mort està prohibida aplaudeixin la matança d’un líder terrorista. Ens sobta que als Estats Units una vegada més es dediquin a remuntar quotes electorals a base de guerres o matances. Ens sobta que el PP que tan va criticar els GAL ara es dediquin a celebrar l’assassinat del cabdill més buscat del món. Però també ens preguntem ¿Por qué? El fiscal general dels EUA diu que no és il·legal la mort de l’instigador de la jihad. I ¿Por qué? El secretari general de les Nacions Unides aplaudeix i felicita Obama per la missió que ha dut a terme. Francament ¿Por qué? No ens hem plantejat que potser caldria haver dut Ossama Ben Laden davant la justícia, davant la Cort Penal Internacional? O és que en endavant qualsevol país que sigui atacat podrà buscar per tot el món al culpable i quan el trobi li podrà posar una bala entre cella i cella? Ens preocupa la impunitat amb què actuen els EUA, ens preocupa la reacció dels màxims dirigents mundials i el que encara no entenem és ¿Por qué?

¿Por qué? - Il·lustració digital

diumenge, 12 de desembre del 2010

WikiFuites!

Per poc informats que estigueu sabreu que aquests dies tots els mitjans se centren en la mal anomenada Primera Guerra Mundial Cibernètica. Es veu que hi ha un periodista australià de 39 anys que amb ànsies messiàniques que s’ha convertit en l’objectiu de totes les mirades des que ha publicat certs documents confidencials dels EUA. Però perquè ara es queixen i no ho van fer abans? L’any 2006 neix Wikileaks de les mans de dissidents xinesos, així com de periodistes, matemàtics i tecnòlegs d’empreses dels EUA, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-Àfrica. I perquè es va crear? Doncs per poder publicar de manera anònima documents confidencials. Ara, en aquest cas el terme wiki està mal emprat ja que els lectors no poden modificar els articles, sinó que qui vol publicar alguna cosa ho envia a l’organització i aquesta decideix si ho publica o no. La veritat és que tot el rebombori que s’ha organitzat amb els papers del Pentàgon ha donat lloc a certes situacions força surrealistes, com la del primer ministre rus, Vladimir Putin, defensant l’excarceració de Julian Assange en pro de la llibertat d’expressió. No és irònic que això ho digui algú que tanca mitjans de comunicació i persegueix periodistes? Personalment des del Diari Il·lustrat no sabem massa de quin cantó ens hem de decantar. Si bé és cert que la informació és un dret i que cal saber la veritat sobre les corrupteles dels estats, també cal vetllar per com es gestionen les fonts informatives i què es publica i què no, ja que per tal que la llibertat d’expressió sigui respectada, aquesta no pot coartar la d’altri en el seu exercici.

En exclusiva els últims documents secrets dels EUA