Del poble i pel poble

Per tots és coneguda i ben sabuda la dita que diu que si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. En un context de crisi com el que estem vivint la cultura popular s’ha tornat cada vegada més necessària. Lluny queden les èpoques en que els ajuntaments es podien permetre subvencionar al 100% les festes majors i encara més contractar a grups forans per actuar-hi. Davant d’aquesta perspectiva es fa cada cop més necessari tornar a l’autèntic origen de la cultura popular, és a dir, el poble. 

El fet de ser autosuficients i autogestors de la propia cultura propicia la cohesió dels diferents agents que hi participen, així com la unió de les diferents entitats locals i l’intercanvi intergeneracional. I és que la cultura sempre ha esdevingut una eina de promoció econòmica per als municipis a nivell de gastronomia, hoteleria, comerç, turisme, desenvolupament local i, especialment, ha actuat com a oportunitat d’integració de les persones nouvingudes. Però sobretot, crea un sentiment de pertinença i identitat que permet una major implicació dels habitants en el projecte municipal o supramunicipal i, així, s’aconsegueix la perdurabilitat del mateix i es reconeix socialment el fet festiu. Precisament aquesta implicació personal de tots els integrants és el que afavoreix el seu creixement personal i el treball en xarxa, que enforteix els vincles creats, ja siguin individuals o col·lectius. 

Són moltes les iniciatives que intenten recuperar el vell “del poble i pel poble”, una de les més destacades és la que porta uns quants anys impulsant la Generalitat de Catalunya i que duu per nom Tallers per a la Festa. Aquest programa ofereix als municipis un conjunt de talleristes que formen a les entitats municipals per tal d’enfortir les seves capacitats i dotar-los de les eines necessàries per tal de desenvolupar per si sols les seves pròpies festes. Programes com aquest són una gran oportunitat per als municipis que veuen així com poden assolir grans objectius amb pocs recursos i basant-se únicament en les pròpies capacitats. A més l’actuació durant un sol any en un municipi ha donat resultats molt positius en quant a la continuïtat dels projectes endegats. 

Quan la cultura cada vegada es veu més amenaçada des de l’àmbit econòmic, però també des del polític, cal que ens arromanguem i ens posem a treballar des del poble i per al nostre poble. 

Enllaç a l'article a bloc de Xarxanet.org

Força Blanca, Força Blava!

Diu que corria l’any 1897, quan dos rajolers (el blanco Bonet y el azul Maynou) de Granollers es van enfrontar per provar qui dels dos era capaç de fer més maons en una hora de treball. Arrel d’aquesta anècdota, l’any 1983, una colla de joves va presentar-se a l’Ajuntament de la vila per proposar la celebració d’una Festa Major competitiva entre diferents colles. Així és com la festa de Blancs i Blaus a Granollers s’ha convertit en poc temps en una de les més sonades del patrimoni festiu català.

Cada any quan arriba el final de l’estiu Granollers es divideix i la majoria d’habitants del municipi opten per un dels dos colors. A partir d’aquí ambdues colles competeixen per ser els qui han animat més la festa major. 

 

Tot comença amb la cercavila de lluïment, on cada colla treu a passejar les seves comparses per tal de posar sobre la taula les cartes amb les que pretenen jugar aquell any. La rua arriba fins a la famosa plaça Porxada on després d’exhibir les diferents comparses la colla guanyadora de l’any anterior reptarà a la competició als perdedors. El repte té un caire provocador i gamberro i les dues colles deixen molt clar que seran les següents a guanyar. Enguany la festa ve marcada per la modificació de les bases del concurs que s’han dut a terme davant la pressió que ha fet la colla dels blancs. Aquests han perdut els darrers tres anys i per aquest motiu el repte Blau va ser especialment punyent en aquest fet, mentre que els Blancs van apostar per fer una versió del programa “APM”, que van titular “Algun Blanc Més? (ABM)”, basada en la festa major i els valors de la colla.

 

Un cop acabi el repte sonarà la Guimbada, l’himne de la festa major i serà llavors quan tots els granollerins i les ganollerines trauran els seus mocadors blancs i blaus i se’ls lligaran al coll per tal de deixar clar per quina colla prenen partit.

La festa és una competició constant i un jurat secret analitzarà quin dels dos grups mereix més la victòria. Les colles competiran en estirada de corda, creació, passada i llançament de rajoles, escacs, futbolí i dòmino. Així mateix, el jurat valorarà la diversitat, cooperació, organització i innovació dels actes que blancs i blaus organitzin.

D’altra banda la vila convida cada any alguna personalitat per tal que actuï de relator de la festa. Aquest any en Juanjo Sáez serà l’encarregat de desenvolupar aquest paper i publicar cada dia les seves il·lustracions a La Pedra de l’Encant, per tal d’explicar com ha viscut el dia anterior.

A diferència de moltes altres festes majors, la de Granollers compta amb la quasi totalitat d’implicació del habitants de la vila i a més és una festa feta des del poble i pel poble. De tota manera, si sou curiosos i voleu impregnar-vos una mica de l’ambient podeu fer-ho fins el proper 2 de setembre. I si a més a més teniu un smartphone podeu jugar a capturar els mocadors que s’amaguen rere codis QR per tot el municipi i guanyar un munt de premis.

Finalment quan la festa s’acabi i s’hagi fet públic el veredicte del jurat, blancs i blaus s’intercanviaran els seus mocadors en senyals de pau i ho celebraran plegats amb un sopar de germanor. 

Enllaç a l'article a Nuvol.com