Països benzinera

Manifestacions per aquí, repressions per allà, intents frustrats més amunt, triomfs més avall... època de canvis? Sens dubte! Al llarg de la història s’han esdevingut moltes revolucions que han suposat grans canvis i també grans conseqüències. 1465 Els Remences, 1789 França, 1917 Rússia, 1989 Berlín... 2010: Revolució de xarxes socials i 2011 Tunísia, Egipte, Líbia, Algèria, Bahrain, Jordània, Marroc, el Iemen... i Xina? Bé, el cas xinès és molt diferent, perquè allà quan es convoca una protesta hi arriben abans i en major nombre els policies, que no els manifestants. Hi ha qui diu que el món àrab s’ha tornat boig, però perquè no ens aturem un moment a analitzar-ho voleu dir que no l’hem tornat boig nosaltres? Tots aquest països que estan alçant la seva veu han estat històricament països benzinera. Països on les “democràcies” europees hi hem anat exclusivament a proveir-nos d’or negre, això sí, procurant que no se’ns giressin en contra tot fent la gara gara a les dictadures totalitàries i repressores que “hi governen”. Però la població d’aquests països ha dit prou. Hem de pensar en uns contextos on el 60% de la població és menor de 30 anys i es viu en una pobresa misèrrima, per tant, és lògic que en ple esclat de les xarxes socials, tot vagi molt ràpid i encadenat. Més enllà de la crueltat que els mandataris estan exhibint amb les seves poblacions fem una crida als països Europeo-Yankies a que ajudin a aturar la violència, però que no interfereixin en el procés de democratització. Se’n podran estar? Vinga va, per una vegada, intentem-ho!!!

La democràcia del petroli

Decennals impopulars?

Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat de gaudir de l’estrena de les Festes Decennals de la Candela a Valls. Ha estat una experiència molt gratificant, realment la ciutat de Valls es bolca en aquestes festes que duraran 10 dies i que reten homenatge a la Verge de la Candela que va salvar als vallencs de la Pesta. Les decennals se celebren cada 10 anys des del 1791 i han esdevingut una tradició que ha augmentat de manera exponencial. 10 dies sense escola, 10 dies festius a la capital de l’Alt Camp i un exemple de cultura popular irrefutable amb la macro trobada castellera, els balls de moixigangues o la recent recuperació del ball de la Candela. Ara bé, com pot ser que el 90% de les activitats siguin de pagament? És cap aquí cap on va la cultura popular? Cap a la privatització? Com pot ser que l’Ajuntament hagi contractat una empresa externa per organitzar la festa POPULAR de casa? Com pot ser que les carpes les hagin llogat al Regne Unit, els Llums a Itàlia, o que el personal que treballa a les barres de beguda i entrepans o en el manteniment de les festes vingui tot de fora. Hi ha qui diu que així els vallencs poden gaudir tranquil·lament de la festa, però altra gent es queixa de que s’ha deixat de banda a les entitats del municipi, que amb els diners que s’han gastat (7% del pressupost anual del consistori) es podria haver remodelat el decrèpit casc antic de la ciutat o reaprofitar espais que estan en desús per tal de potenciar-los de nou. La cultura popular l’han de fer aquells qui se la senten seva. Aquells qui l’han convertit en popular, ja que si es privatitza deixa de ser popular i en certa manera deixa de ser “cultura”. Si això se celebra un cop cada 10 anys, perquè no es dóna més força a les entitats locals?

El nou logotip de les Decennals.