Fa un parell de dies que la UNESCO ha declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat els Castells, el Cant de la Sibil·la, el Flamenc i la Dieta Mediterrània. El fet que es reconeguin els castells és un pas cap al coneixement i la definició de Catalunya com a ent cultural propi. Pel què fa al cant de la Sibil·la, per a molts és desconegut. Sabeu de què es tracta? Són unes matines de Nadal que venen del segle XVI i que representen el darrer vestigi de folklore medieval que ens queda i que s’ha conservat bàsicament a ses illes i a l’Alguer; una clara unió entre religió i cultura que des d’avui perdurarà per sempre més. Cal vetllar per la cultura pròpia de cada país, territori, regió, població i família. La cultura, és el què en defineix, crea xarxes socials, crea cohesió ciutadana i ajuda a mantenir vives les arrels del passat. Ara bé, algunes colles castelleres encara tenen una assignatura pendent en termes d’ètica. Com pot ser que, en ocasions, se suborni a famílies nouvingudes dient-los que si els seus fills fan d’enxanetes se’ls pagaran els rebuts de la llum o el gas? Com pot ser que, a vegades, se suborni a la canalla de les colles comprant-los consoles, o pagant-los viatges si aconsegueixen fer aquest o aquell castell? Com pot ser que la rivalitat entre colles provoqui autèntics aldarulls a plaça quan es tracta d’un acte festiu i de mostra de cultura pròpia? Crec que cal defensar la cultura, però que aquesta, en tant que representa un país ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies.
 |
| 2 de 9 amb corxeres i negres - paper reciclat sobre cartolina negra |
