Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)

Anar a veure titelles a La Puntual sempre té quelcom de màgic i especial. Aquesta minúscula sala de Barcelona, creada l’any 2005, va prendre el relleu de l’antic i igual de minúscul Teatre Malic, creat el 1984 per la companyia de titelles “La Fanfarra”. 50 localitats apretadetes pensades per a petites personetes que s’hi asseuran per gaudir de grans espectacles de petit format.  

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi, encabir-me en un d’aquells bancs i gaudir de “Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)”. Una cosa és il·lustrar un conte amb imatges i una altra donar vida a uns personatges. Aquest és el gran repte d’aquest espectacle de teatre d’ombres adreçat al públic familiar: dotar d’ànima uns titelles. Uns titelles que en aquest cas són elements plàstics inanimats, plans, simples siluetes. Aconseguir que l’espectador cregui veure que un mateix titella varia l’expressió o l’emoció no resulta gens fàcil. Necessita d’uns actors-titellaires molt hàbils a l’hora de manipular i interpretar per provocar la imaginació i la participació creativa del públic. Però la companyia Olveira/Salcedo ho aconsegueix sense que ni te n’adonis. Pateixes, rius, t’espantes i t’emociones amb en Patufet, et poses a la seva pell, t’imbueixes del seu tarannà gamberro i tot plegat t’ho fa sentir un tros de paper negre curosament retallat. La delicadesa de l’espectacle et transporta durant 40 minuts a un món ple de cols, bous, botiguers, olles, dinerets, bugades i cotorres. 

A tot això s’hi suma una altra dificultat, pròpia d’aquest tipus de teatre, auster i senzill per definició: expressar el màxim amb el mínim d’elements. Però una vegada més l’Olga i en Juvenal, els dos actors-titellaires, aposten per la senzillesa d’un solitari llum d’Ikea i una barretina catalana per fer emergir tot un món que fascinarà a menuts i adults. Aquesta parella d’artistes s’atreveixen amb tot. I entren de ple dins la panxa del bou plantejant-se oferir al públic la possibilitat, si la sala ho permet, de gaudir de l’espectacle des de darrera de la pantalla.  

Diu Pilarín Bayés que el Patufet és un conte que ens defineix com a país, ja que el protagonista és petit i ha de vigilar constantment de no ser trepitjat. Aquesta mateixa màxima sembla que se l’hagin aplicat els artistes que han d’aconseguir, a batzegades, fer-se un lloc enmig d’un panorama cultural cada dia més menystingut, però per sort també cada dia més especialitzat i treballat. Potser, la Pilarín no anava tan errada i qui sap si tot plegat és una metàfora nacional que ens durà a sortir de la panxa de la fera, encara que sigui defecats, per poder assolir, finalment, la llibertat.

Properes funcions:
13 de gener 2013 - 11’30h - Societat cultural L’Espiga de les Corts - Barcelona

Enllaç a l'article a Núvol.com

La gata Marga i el misteri del cargol

Contemplar Barcelona des del campanar de la catedral, gaudir de la façana dels 4 gats, endinsar-se a la casa de l’ardiaca, passejar per la plaça del Pi acompanyat dels gegants de la ciutat, fer una xocolata al carrer Petrixol després d’haver fet escala a la llibreria de muntanya, navegar pel sostre del mercat de Santa Caterina i acabar en una festa modernista acompanyats d’en Santiago Rusiñol. Tot això és el què faran la gata Marga i el seu bon amic, el mosquit Barcino, per tal de salvar al cargol Gori de les malvades gàrgoles de la catedral. Aquesta és la darrera proposta amb la què ens sorprèn la gran Pilarín Bayés. 

Després de més de 50 anys dedicats a la il·lustració infantil, aquesta incansable artista no para d’oferir-nos nous productes fruit de la seva imaginació. El seu dibuix amable i tendre de cares arrodonides, galtes rosades i cossos esprimatxats, ens porta a passejar pel barri gòtic barceloní sense oblidar cap dels detalls que el conformen. El lector haurà d’estar atent a les il·lustracions ja que cada pàgina hi descobrirem les curiositats pròpies de l’entorn i l’època que s’hi recrea ja que la història passa, a cops d’una manera una mica confusa, a cavall entre els segles XIX i XXI. Així mateix, hi podrem trobar als personatges més típics dels dibuixos de la Pilarín com poden ser el senyor mossèn, el nen del Barça o les estrelles d’aura groga, així com uns antagonistes amb cara de bona persona. Als seus 70 anys, Pilarín Bayés demostra que està en plena forma i segueix dedicant 14 hores diàries al dibuix. Precisament, la seva llarga i fructífera trajectòria (més de 600 llibres publicats) l’ha dut a guanyar nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Serra d’Or (1993) o el més recent la Medalla d’Or de la ciutat de Vic (2011), la seva vila natal sempre present en tots els seus dibuixos. Tots aquests homenatges i un estil molt particular són els que han dut a celebrar el què s’ha denominat com l’Any Pilarín, un conjunt d’actes que s’allargaran fins a mitjans de l’any vinent i que inclouran una exposició al Palau Robert, un programa d’El Convidat o l’exposició retrospectiva que podem veure fins al 8 de gener al Museu de l’Art de la Pell de Vic. 

 

Així mateix, el llibre que ens ocupa, forma part d’una col·lecció que duu per títol “Les 7 vides de la gata Marga”, i neix d’una inquietud personal de la il·lustradora sempre dedicada a recuperar la història de Catalunya i els seus protagonistes per tal que les noves generacions puguin tenir-ne constància. En concret, aquesta col·lecció pretén fer un repàs per la història de tots els barris i personatges il·lustres de la ciutat comtal. El text és de Núria Parera, guionista de sèries com La Riera, Polseres Vermelles o Infidels, que debuta amb nota com a escriptora de contes infantils amb “La gata Marga i el misteri del cargol”. Tots els llibres mantenen el to fresc, divertit i irònic que caracteritza l’obra i la personalitat de Pilarín Bayés. En alguna ocasió s’ha criticat a aquesta il·lustradora per tenir un dibuix antic i poc evolucionat, però el cert és que amb aquests llibres demostra que les seves obres estan totalment a la page i ens presenta a una gata amb un llaç al coll i unes ulleres de sol molt atrevides que recorden vagament a la directora Isabel Coixet. El seu dibuix, lluny d’avorrir al lector, convida a entretenir-se analitzant tota mena de detalls que la Pilarín ha amagat per als ulls més entrenats.  

Tots els llibres acaben amb una guia didàctica per tal que els pares puguin aprofundir en la història amb els seus fills. Aquesta voluntat pedagògica és pràcticament obligada en tots els llibres de la Pilarín, que va treballar molts anys amb el pedagog i animador infantil Xesco Boix, i que sempre s’ha caracteritzat per ser una abanderada de l’educació i la preservació dels drets dels infants. Tot plegat ho han recollit perfectament els editors d’AlRevés que publiquen aquesta col·lecció en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.  


Autores: Pilarín Bayés i Núria Parera
Editorial: AlRevés i Ajuntament de Barcelona – 2011