7 narradors inspirats per a 12 històries desexplicades

Conta la història que corria l’any 2009 quan l’il·lustrador Ignasi Blanch va decidir endegar, amb els seus alumnes de l’Escola de la Dona, un parell d’exposicions on es tergiversaven els contes tradicionals. El grup de contacontes Vivim del Cuentu va ser l’encarregat d’inaugurar aquelles exposicions i per fer-ho van preparar un espectacle on els contes que s’hi explicaven naixien de les il·lustracions plasmades pels alumnes de l’Ignasi.

Els narradors, van trobar el gust a capgirar les històries tradicionals. Va ser així com mica en mica van incorporar aquestes “petites perversions” en el seu repertori habitual. Curiosament aquelles noves sessions de contes van començar a tenir molt èxit i cada vegada els les demanaven més. A principis de l’any 2011 els 7 narradors de Vivim del Cuentu van decidir posar per escrit tots aquells relats i presentar-los a una editorial. Però el repte es presentava intens ja que escriure un text a 7 mans no és senzill. Va passar ben bé un any abans no van escriure, reescriure, revisar, “rerevisar” i enllestir les 12 històries que van presentar.

La sort els va bufar de cara i l’editor, un apassionat de la literatura infantil i juvenil, va apostar totalment per aquells textos. Però els narradors tenien una condició; si els seus contes s’havien de publicar, els il·lustradors no podien ser altres que els alumnes de l’Escola de la Dona. Aquells qui en el seu dia tant els havien inspirat. I a així va ser com va néixer la col·lecció de Contes Desexplicats!

Si pareu atenció aquests dies a les llibreries podreu trobar els 2 primers números de la col·lecció: “La Caputxeta Forçuda”, una intrèpida noieta que planta cara al llop i no se n’està d’escarmentar-lo, i “La Rateta que llegia a l’escaleta”, una interessant revisió del clàssic on la rateta no busca un nuvi que la faci presumir, sinó un nuvi que l’ajudi a llegir molt, ja que sense cultura, de què parlarien la resta dels seus dies?

Ara bé, si enlloc de llegir-los voleu que siguin els mateixos autors els qui us expliquin les històries, només cal que us deixeu caure per alguna de les moltes presentacions que faran! Especialment, però, és molt recomanable la sessió que oferiran el proper 22 d’abril a les 19’45h a la Casa Orlandai de Sarrià. Allí hi trobareu 7 “cuentistes” explicant històries capgirades com un mitjó, mentre els il·lustradors fan anar el seu llapis amunt i avall al ritme d’un suau so d’un violí.

Aturem-nos i escoltem

Convocats sota els vells mots del Hi havia una vegada… milers de persones deixen de tocar de peus a terra i s’enlairen cap a l’univers de la imaginació, la fantasia, les històries… i es deixen seduir pel poder dels contes. Per tant, si aquests dies heu passejat pels carrers de Barcelona i heu vist a tot de gent embadalida i somiadora, vol dir que hauran a assistit a alguna de les sessions que ens ha ofert del 20 al 27 d’octubre el III Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots.

Aquest festival pretenia reivindicar la narració oral com a una activitat necessària per a la nostra societat. Una societat ràpida, en canvi constant i sovint encasellada en uns patrons vitals que semblen inamovibles. Els contes aturen el temps i transporten a l’oient a un món nou on el cervell ha de treballar de valent per arribar fins a racons insospitats de la nostra ment. El relat oral pot substituir amb molt bons resultats al relat audiovisual on tot ve donat i mastegat.

Aquest dies hem pogut gaudir de més de 40 activitats dutes a terme per més de 30 narradors de 9 països diferents en més de 30 punts de la ciutat de Barcelona. Teatres, centres cívics, biblioteques, així com alguns locals barcelonins han obert les seves portes per acollir a un públic que s’ha rendit al poder de la paraula, al poder del relat. L’èxit d’un festival d’aquestes característiques ens ha de fer reflexionar a tots plegats. Què ho fa que més de 2.000 persones hagin volgut dedicar unes hores del seu temps a seure i escoltar?

Des de temps immemorials l’home ha explicat històries per fer entendre als seus coetanis els fets més enrevessats o complicats, però alhora els contes han servit per transmetre ensenyances, valors, actituds… Vivim una època complicada en la que la cultura es veu atacada cada dia per uns polítics que la menystenen. Fins i tot fa uns dies sentíem a cert ministre declarant de pèrdua de temps les matèries artístiques que s’imparteixen en els centres educatius. Si no cuidem la cultura, el desenvolupament de la imaginació, la potenciació de la creativitat i el transcendir, serà molt difícil que avancem com a societat. Una societat autòmata i aculturada és com un titella inanimat, una societat estimulada té l’èxit assegurat. Plantegem-nos realment quin futur volem per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. Volem viure en la immediatesa, en la pressa, en el tot fet…, o preferim entonar el tot és possible… ?

Els grans oradors, els polítics, els publicistes, els comercials… se serveixen cada dia més dels recursos de l’storytelling perquè el relat eloqüent i narratiu sedueix, capta l’atenció, convenç. Probablement per aquest mateix motiu i coneixement eviten donar més visibilitat a aquest vell art. Diu un proverbi xinès que si tenim dues orelles i una boca, és per escoltar el doble i parlar la meitat. Si ens apliquéssim aquesta màxima i no ens dediquéssim a esperar que el del costat calli per rebatre’l enlloc d’escoltar-lo i dialogar-hi, potser aconseguiríem valorar allò que tenim enlloc d’enyorar allò que ens manca.

El Munt de Mots ens ha ofert històries en català, euskera, castellà, anglès, francès, llengua de signes catalana i fins i tot en huottüja ttihuene (una llengua indígena piaroa). Més enllà del què deien les paraules concretes, el missatge arribava al cor dels assistents com una llosa i aconseguia sobrepassar llengües i dialectes, perquè en el fons de tot s’hi transmetia un sentiment. Un sentiment, que les paraules saben vehicular i que és capaç de moure muntanyes. Els narradors ho saben i Barcelona s’hi ha bolcat pel gust del deixar-se emocionar, transportar a nous mons i en definitiva, pel gust d’aturar-nos i fer volar la imaginació.

Enllaç a l'article a bloc de l'Escacc

Hi havia una vegada...

Convocats sota els vells mots del Hi havia una vegada... milers de persones deixen de tocar de peus a terra i s’enlairen cap a l’univers de la imaginació, la fantasia, les històries... i es deixen seduir pel poder dels contes. Per tant, si aquests dies aneu pels carrers de Barcelona i descobriu a tot de gent embadalida i somiadora, vol dir que hauran a assistit a alguna de les sessions que ens oferirà del 20 al 27 d’octubre el III Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots. 

Des de l’any 2010, aquest festival pretén consolidar-se i aconseguir l’objectiu d’impulsar la narració oral a la ciutat comtal. Enguany podrem gaudir amb més de 40 activitats (la majoria gratuïtes) per al públic familiar, infantil i adult realitzades per més de 30 narradors de 9 països diferents, en més de 30 espais de la ciutat de Barcelona. Així mateix el Munt de Mots comptarà amb una exposició i un concurs de fotografia, conferències i tallers, per a un públic creixent i cada dia més coneixedor i exigent.

 

Malgrat les activitats del festival s’iniciaran el dissabte 20 d’octubre, la inauguració (d’entrada lliure) es farà al Teatre Romea el dilluns 22 d’octubre a las 20:00h i comptarà amb l’actuació d’alguns dels rondallaires que participen en aquesta edició com: Linsabel Noguera (Veneçuela), Mercedes Castro (Costa Rica), Maricuela (Aragó) o Jordi Roura (del grup Ara Va De Bo, Catalunya). És una molt bona oportunitat per fer un tastet global del que donarà de si el festival, així com un molt bon moment de trobada amb tots els narradors/es. 

Aquest any des de l’organització s’han proposat implicar al públic fent-lo participar de l’art de la narració. És per aquest motiu que s’oferiran dos espais oberts a la participació per tal que tot aquell qui vulgui explicar un conte ho pugui fer. Un d’aquests espais estarà íntegrament dedicat a Pere Calders en el centenari del seu naixement. 

Una altra de les principals novetats del festival és el Centre d’Interès en Narració Oral que s’inaugurarà a la Biblioteca Vila de Gràcia. Allà s’hi establirà un fons bibliogràfic i una fonoteca especialitzades, per facilitar l’accés a la informació sobre aquest art. Així mateix comptarem amb 4 conferències entorn de la narració a la mateixa biblioteca per tal de reflexionar sobre la importància d’aquest art que tant ajuda en la formació de lectors i l’estímul de la ment. 

Caldrà doncs estar molt atents i no perdre detall de tot el què ens ofereix aquest festival i sobretot estigueu amb les orelles ben obertes fins que el proper dia 27 sentiu pronunciar el clàssic... I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos!

 

Enllaç a l'article a Nuvol.com

Munt de Mots!

Aquesta setmana l’article és obligat. Ahir es va inaugurar el I Festival de Narració Oral de Barcelona. Contacontes d’arreu del món es donaran cita al llarg d’una setmana a la ciutat comtal per tal de difondre els contes a tots aquells qui els vulguin escoltar. Ahir al vespre, el Teatre Romea es va vestir de gala per rebre a tots els narradors que van gaudir d’una nit plena d’històries xilenes, veneçolanes, britàniques, colombianes, lleoneses... l’única pega va ser que el representant català no va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i va confondre un acte de dignificació de la professió amb un circ de pallassos. Sigui com sigui felicitar als organitzadors i a tots els narradors i narradores en general per la gran tasca que s’està fent amb aquest festival que esperem col·loqui la narració oral al lloc que es mereix. Ah i recordeu, teniu un munt d’activitats per gaudir a www.muntdemots.org!