Per fi s’ha acabat el calvari! Cada cop que hi ha unes eleccions hem de sentir durant dies i dies desacreditacions, promeses i justificacions a tort i a dret. La Generalitat de Catalunya ja té un nou inquilí. Un nou President que haurà de lidiar amb la crisi i totes les seves derivades, la més important segurament la de l’atur. L’alternança política sempre és positiva, no són bons els enquistaments en el poder. I per sort el nou govern no tindrà la majoria absoluta. Pel què fa al president sortint ja ha anunciat avui el què tots sabíem, que plega. Que no serà ell qui faci la oposició. Falta veure qui el substituirà, tot apunta cap a la dama forta del partit, però caldrà esperar una mica per veure-ho. Pel què fa als socis del tripartit els uns s’han mantingut fent equilibris, mentre que els altres s’han fomut una bona patacada, en bona part per la divisió del vot independentista cap a altres forces que han aconseguit, en algun cas, posar els peus al Parlament. El què m’espanta és veure com hi ha un partit espanyolista es converteix en la tercera força a Catalunya aconseguint uns resultats històricament mai obtinguts. Voldrà dir això que realment el canvi a Espanya està dat i beneït? Sigui com sigui, la única cosa que ara podem desitjar és que el nou Equip de Govern que presidirà la Generalitat de Catalunya ho faci amb seny, amb coratge i sobretot amb sentit de país.
 |
| El nou formatge català. (pilot negre i llapis de fusta) |
