dimarts, 5 d’octubre de 2010

Violència? No, gràcies!

Res justifica la violència. Els últims dies hem assistit a la penosa actuació de quatre eixelebrats que han decidit pintar carrers, trencar aparadors i robar amb total impunitat i el què és més greu, creient-se amb el dret i deure de fer-ho. Pel què conec dels moviments socials, mal anomenats antisistema, sé que aquesta no és la seva manera d’actuar, però aquest cop s’han equivocat. Enlloc de condemnar els actes vandàlics els hi donen cova i a sobre amenacen amb rebrots violents si res no canvia. Us esteu equivocant. Aquest matí he sentit a la ràdio un membre del setmanari Directa que també justificava la violència. Em sap greu, però si us voleu fer sentir feu-ho per la via política, parlamentària o la que cregueu més convenient. Feu propostes a la societat de manera pacífica, però no a cop de garrot. No vull dir amb això que justifiqui tampoc les garrotades que van rebre els vàndals per part de la policia, ni que combregui amb el sistema establert. Ni que estigui d’acord amb la política bancària, estatal i de les multinacionals. Ara bé, parlant la gent s’entén i no a bufetades, ja que la violència només genera més violència. 

1 comentari:

  1. Totalment d'acord amb aquestes línies, i encara n’afegiria més el tema de les vagues. Així com s'ha lluitat al llarg dels anys per poder tenir aquest dret de reivindicació política o laboral, també ha d'existir el mateix dret a treballar per aquells que no estan d'acord amb el motiu que ha portat a la convocatòria de la vaga. I així com em semblen totalment justificats els piquets informatius (si és que encara en queden), trobo imperdonable l'existència de piquets violents, perquè l'únic que estan fent es reproduir el mateix model de violència del que s’estan queixant. I ja entrant en el tema dels antisistema (mal anomenats, sí senyor), dir que és penós que en cada situació de protesta o de celebració (manifestacions, títols del Barça, etc.) hi hagi un sector de la societat que aprofiti per fer destrosses i descarregar la seva ràbia contra el mobiliari urbà i tot el que els envolta... i si realment tenen motius per lluitar, la lluita via violència no és el camí, així com tampoc l'armada (però això ja és un altre tema...)

    ResponElimina