dimarts, 22 de novembre de 2011

Ideologies fílmiques


La ideologia d’aquest film ja ve marcada des d’un bon principi. Danny, un assassí d’elit, abandona una llarga carrera de crims quan li entra una crisi de moralitat en veure que ha matat a uns mafiosos davant la mirada d’un nen petit. Davant d’aquesta situació l’assassí queda bloquejat, no és capaç de matar a la criatura i decideix retirar-se. Els nens no es toquen. Malgrat haver-se retirat es veu obligat a tornar al cap d’un anys a la feina perquè en Hunter, el seu amic, soci i mentor, està retingut per un influent grup d’Oman. Per salvar-li la vida caldrà que elimini a una sèrie d’agents del SAS (Servei Aeri Especial Britànic) i aquí tenim el segon punt ideològic del film; el valor de l’amistat. La missió que ha de dur a terme és gairebé suïcida, però per un amic tot s’hi val. Reculta al seu antic equip i després de fer la missió, en Danny n’és l’únic supervivent. L’espectador, està orgullós dels morts que han anat quedant pel camí, perquè li queda al subconscient que tots ho han fet per amistat.
 
Un altre dels temes clau del film és el sentit de justícia. El director aconsegueix que et posis de part dels assassins d’elit, perquè són els únics que realment treballen per la justícia i no per diners. Darrera tota la trama hi ha una influent societat de banquers i empresaris britànics que volen que els agents del SAS siguin eliminats per així tenir content al cabdill d’Oman i poder quedar-se el seu petroli. Els empresaris busquen petroli, el cabdill d’Oman venjança i els assassins d’elit només busquen tornar a les seves vides tranquil·les causant el mínim dolor i sent el màxim de justos possible. No volen diners, no tenen set de venjança, només volen justícia, que els banquers i empresaris fracassin, que el cabdill no tingui la seva venjança i que el seu amic sigui alliberat. Fins i tot simulen haver matat a un agent del SAS, al qui han deixat viu, per evitar així una altra mort. 

Finalment el darrer valor que traspua per tota la pel·lícula és el de la família. El protagonista està tenint constantment flashbacks de la vida que anhela al camp amb la seva parella i els possibles fills que podrien tenir. En Hunter parla també de la seva dona i els seus fills i de les ganes que té de recuperar la seva vida familiar i retirada.


En un altre sentit, si tenim en compte que tot el film està basat en una novel·la de Sir Ranulph Fiennes, que va servir durant 8 anys a l’armada britànica, podem llegir entre línies una certa crítica al sistema polític, econòmic i generador de guerres britànic, on un enemic pot passar a ser amic si això reporta beneficis. Durant la pel·lícula, la camarilla d’empresaris reconeix que en la guerra d’Oman es van passar de la ratlla, que van fer coses que estaven al límit de la llei i de la ètica, però que si ho van fer va ser principalment per interessos econòmics. En aquest sentit també es pot llegir tangencialment alguna referència a la crisi econòmica mundial i a com els homes de negocis són els qui tutelen el devenir mundial. D’altra banda, Fiennes va formar part del servei de contra-insurgència britànic a Oman, cosa que també ajuda a entendre el perquè de la crítica als grups de cabdills d’aquell país presentant-los com uns mafiosos corruptes. 


Cal dir que, en general, el film convida a dedicar alguns moments a contar les crispetes que et queden a la paperina. Les interpretacions no destaquen per brillants i en Robert De Niro té un paper molt secundari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada