Tot reescrivint Lear...

Naixem febles i dèbils i quan arribem a la vellesa seguim sent febles i dèbils. La convivència entre pares i fills mai és senzilla. A l’adolescència els maleïm, a l’edat adulta els reclamem com a mainaderes, fusters improvisats o mecànics d’urgència i finalment quan ja no ens serveixen per a res de tot això, se’ns mostren com una càrrega no escollida que cal suportar.

El drama de les relacions entre diferents generacions es posa sobre la taula a Testament, l’obra punyent que els alemanys She She Pop presenten aquests dies al Mercat de les Flors en motiu del Festival Grec.
 
Sobre l’escenari pares i filles que miren d’ordenar les seves vides i arribar a un acord de compromís. La realitat i la ficció es confonen en un cúmul de pantalles, cançons, equacions, balls i auriculars que acabaran convertint un clàssic en una tragicomèdia gairebé onírica. L’eix de tot plegat, el paperògraf que manté en tot moment viva la referència al text del Rei Lear del dramaturg anglès, i que es va recitant en diferents moments. 

A la platea, empatia i angoixa per la constatació de que la realitat particular dels assistents no està tan allunyada de la caricatura que se’ns presenta damunt l’escenari. I l’espectador que nota com el seu cor es va encongint fins al punt de desitjar que l’obra acabi aviat per poder anar corrents cap a casa a abraçar al seu pare. 

Enllaç a l'article a nuvol.com