dimarts, 8 de març de 2011

Països benzinera

Manifestacions per aquí, repressions per allà, intents frustrats més amunt, triomfs més avall... època de canvis? Sens dubte! Al llarg de la història s’han esdevingut moltes revolucions que han suposat grans canvis i també grans conseqüències. 1465 Els Remences, 1789 França, 1917 Rússia, 1989 Berlín... 2010: Revolució de xarxes socials i 2011 Tunísia, Egipte, Líbia, Algèria, Bahrain, Jordània, Marroc, el Iemen... i Xina? Bé, el cas xinès és molt diferent, perquè allà quan es convoca una protesta hi arriben abans i en major nombre els policies, que no els manifestants. Hi ha qui diu que el món àrab s’ha tornat boig, però perquè no ens aturem un moment a analitzar-ho voleu dir que no l’hem tornat boig nosaltres? Tots aquest països que estan alçant la seva veu han estat històricament països benzinera. Països on les “democràcies” europees hi hem anat exclusivament a proveir-nos d’or negre, això sí, procurant que no se’ns giressin en contra tot fent la gara gara a les dictadures totalitàries i repressores que “hi governen”. Però la població d’aquests països ha dit prou. Hem de pensar en uns contextos on el 60% de la població és menor de 30 anys i es viu en una pobresa misèrrima, per tant, és lògic que en ple esclat de les xarxes socials, tot vagi molt ràpid i encadenat. Més enllà de la crueltat que els mandataris estan exhibint amb les seves poblacions fem una crida als països Europeo-Yankies a que ajudin a aturar la violència, però que no interfereixin en el procés de democratització. Se’n podran estar? Vinga va, per una vegada, intentem-ho!!!

La democràcia del petroli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada