dimecres, 19 de desembre de 2012

Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)



Anar a veure titelles a La Puntual sempre té quelcom de màgic i especial. Aquesta minúscula sala de Barcelona, creada l’any 2005, va prendre el relleu de l’antic i igual de minúscul Teatre Malic, creat el 1984 per la companyia de titelles “La Fanfarra”. 50 localitats apretadetes pensades per a petites personetes que s’hi asseuran per gaudir de grans espectacles de petit format.  


L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi, encabir-me en un d’aquells bancs i gaudir de “Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet)”. Una cosa és il·lustrar un conte amb imatges i una altra donar vida a uns personatges. Aquest és el gran repte d’aquest espectacle de teatre d’ombres adreçat al públic familiar: dotar d’ànima uns titelles. Uns titelles que en aquest cas són elements plàstics inanimats, plans, simples siluetes. Aconseguir que l’espectador cregui veure que un mateix titella varia l’expressió o l’emoció no resulta gens fàcil. Necessita d’uns actors-titellaires molt hàbils a l’hora de manipular i interpretar per provocar la imaginació i la participació creativa del públic. Però la companyia Olveira/Salcedo ho aconsegueix sense que ni te n’adonis. Pateixes, rius, t’espantes i t’emociones amb en Patufet, et poses a la seva pell, t’imbueixes del seu tarannà gamberro i tot plegat t’ho fa sentir un tros de paper negre curosament retallat. La delicadesa de l’espectacle et transporta durant 40 minuts a un món ple de cols, bous, botiguers, olles, dinerets, bugades i cotorres. 

A tot això s’hi suma una altra dificultat, pròpia d’aquest tipus de teatre, auster i senzill per definició: expressar el màxim amb el mínim d’elements. Però una vegada més l’Olga i en Juvenal, els dos actors-titellaires, aposten per la senzillesa d’un solitari llum d’Ikea i una barretina catalana per fer emergir tot un món que fascinarà a menuts i adults. Aquesta parella d’artistes s’atreveixen amb tot. I entren de ple dins la panxa del bou plantejant-se oferir al públic la possibilitat, si la sala ho permet, de gaudir de l’espectacle des de darrera de la pantalla.  

Diu Pilarín Bayés que el Patufet és un conte que ens defineix com a país, ja que el protagonista és petit i ha de vigilar constantment de no ser trepitjat. Aquesta mateixa màxima sembla que se l’hagin aplicat els artistes que han d’aconseguir, a batzegades, fer-se un lloc enmig d’un panorama cultural cada dia més menystingut, però per sort també cada dia més especialitzat i treballat. Potser, la Pilarín no anava tan errada i qui sap si tot plegat és una metàfora nacional que ens durà a sortir de la panxa de la fera, encara que sigui defecats, per poder assolir, finalment, la llibertat.

Properes funcions:
13 de gener 2013 - 11’30h - Societat cultural L’Espiga de les Corts - Barcelona

Enllaç a l'article a Núvol.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada