diumenge, 7 de novembre de 2010

Benet, segle XVI?

Avui el Papa ha visitat Barcelona. Al llarg de tota la setmana hi ha hagut un rebombori considerable. Detractors i partidaris han omplert les tertúlies i els debats de ràdios i televisions defensant i queixant-se de l’acte organitzat. Em pregunto si era necessari fer tanta polseguera de la vinguda del pontífex. Els uns deien que la visita papal costaria a l’erari públic prop de 2 milions d’euros. Els altres deien que l’Església en pagaria una part. Els uns es queixaven de que no podrien sortir de casa, els altres demanaven que es valorés l’impacte turístic que suposaria per la ciutat. Els uns deien que no esperaven al Papa i que calia apartar les criatures, en un acte de demagògia pura. Els altres acusaven al govern central d’irresponsable al no assistir a rebre la màxima autoritat catòlica. Uns intentaven fer callar als altres sense adonar-se que no feien més que fer-se propaganda mútua. El Papa ja ha marxat i la ciutat no s’ha col·lapsat. He sentit a la ràdio com nombrosos oients deien que les imatges de TV3 els havien fet entrar ganes d’anar a visitar la, des d’avui, Basílica de la Sagrada Família. Les disputes han seguit al carrer on els uns cridaven: Aquest Papa si que mola i nosaltres fem la ola! I els altres anaven fent: Fora els rosaris dels nostres ovaris! Tot plegat esperpèntic mentre escoltava a la ràdio com en Lluís Pifarré, catedràtic de Filosofia, arengava en un acte d‘incultura, a una representant del col·lectiu Dones a l’Església, argumentant que Jesús no va ordenar dones i que les dones han d’entendre el seu paper secundari. Després d’haver vist tot el xou em pregunto: Pot l’església comunitat del s. XXI sobreviure a l’Església institució enquistada uns quants segles enrere?
  

12 comentaris:

  1. Molt bona reflexió... Crec que ha estat excessiva la cobertura mediàtica per part dels mitjans, sobretot per TV3, televisió pública que paguem tots i que no voldria saber quant s'han gastat per cobrir la visita de Benet XVI, el predicador de la intolerància!

    ResponElimina
  2. Personalment penso que TV3 ha jugat molt bé les seves cartes al adquirir els drets de l'esdeveniment ja que aquest s'ha retransmès a 1.500 televisions d'arreu del món i totes han pagat drets a TV3. És una gran operació de màrqueting que ens beneficia a tots!

    ResponElimina
  3. Sobre les religioses: em va semblar IMPRESENTABLE que el seu paper en la cerimònia fos netejar i parar la taula de l'altar. Jo proposaria que es monges es revoltessin d'una vegada. Elles sí que en tenen motius. IMPRESENTABLE!!!

    ResponElimina
  4. Si no ho he entès malament, en aquest article consideres esperpèntic el rebombori mediàtic que s'ha format al voltant del papa, protagonitzat per un seguit de tertulians que, en criticar-se els uns als altres, s'han fet propaganda mútua, incentivant en un cercle viciós inacabable una polèmica monotemàtica. Però jo em pregunto: amb aquest article, no estàs fent tu també justament això?

    ResponElimina
  5. M'agrada la reflexió que fas Pepo, potser si que estem engreixant la vaca, però considero que la pregunta que plantejo des del Diari va més enllà del fet que el Papa vingui a Barcelona o no. La crítica de l'article se centra en el fet mediàtic innecessari de l'acte.

    ResponElimina
  6. I jo pregunto:

    La comunitat església que pensa fer amb la Institució església?

    Penso que els creients practicants cada vegada són menys i al mateix temps la Institució va radicalitzant el seu discurs en un lent escolament cap el fonamentalisme.

    Admetem-ho: aviat l'Opus controlarà l'Església. Què penseu fer els creients?

    ResponElimina
  7. Home, inyaki, si m'ho permets, tampoc crec que hagin de fer res. Cadascú és lliure de triar les seves opcions personals, i em penso que la gent creient sap perfectament quin és el posicionament de l'església en els diversos àmbits. De fet, no és que sigui en aquests moments més radical, més aviat penso que sempre ha estat bastant coherent en el seu discurs; per tant, no s'està descobrint res. En quant a l'Opus, o congregacions semblants, fa ja bastant de temps que tenen una influència potent en el si del Vaticà.

    De fet crec que hi ha certs aspectes en què l'Església evoluciona gràcies a la pròpia evolució de la societat, de la qual en forma part. Parlo sobretot del paper de la dona, que en l'Església és tan poc present que és una situació ja inacceptable per a quasi tothom. Em refereixo al fet, que no sé si comparteix molta gent, que l'Església es fa ressò de les transformacions de la societat. Per exemple, avui en dia ningú posa en dubte el foment que el cristianisme fa en contra de les guerres i es posa l'accent en la defensa que Jesús feia en favor de la pau. Doncs bé, aquesta corrent tan amable no seria altra cosa que el reflex del pacifisme creixent que va anar configurant-se a la societat occidental des dels anys 50. Però en absolut és cert que l'Església sigui un garant "històric" de la pau. Tot el contrari. Crec que en sobren els exemples.

    Per tant, una evolució hi és. I moltes vegades perquè l'Església no té més remei que acceptar les transformacions de la societat. Jo crec que l'esgésia és prou dinàmica i present en molts ambients de proximitat com per obviar temes tan capdals com el paper igualitari de la dona en la societat.

    ResponElimina
  8. Bé, jo crec que molts creients ja estem treballant per anar canviant cosetes... Cal recordar que l'església no és una institució democràtica i per tant el Papa Benet no representa a tota l'Església. Per tant, no es pot ficar en el mateix sac a tots els creients... Sigui visible o no, hi ha una gran part de l'església que està fent passes per canviar moltes coses. El problema és que tot això no interessa i no surt als diaris.

    I posats a demanar comptes, podríem fer la mateixa pregunta (ara que tenim eleccions) amb el tema de la democràcia de la qual tots sense excepció participem. I tu? ciutadà què penses fer?
    Podríem exigir a tots els ciutadans a veure què és el que estan fent per impedir governs que sota el nom de democràtics són completament corruptes i no aconsegueixen governar correctament la societat.

    No ens enganyem, fonamentalismes n'hi ha a tot arreu, en la política, en la religió, en la societat... l'important no es demanar comptes a la resta pel que fa o deixa de fer, sinó que cadascú sigui conscient del què fa davant tot aquest panorama.

    ResponElimina
  9. Em semblen molt interessants les vostres reflexions, sincerament.

    Ara bé, a l'apel•lació de què faig jo com a ciutadà front a la meva societat, Maria, jo et responc: ciutadà en neixes d'aquí o d'un altre país, és congènit al teu naixement. Crec, fins on recordo, que per ser cristià t'han de batejar, és a dir, ho tries tu o en el teu defecte els teus pares.

    Respecte l’Església Institució. Si no vull participar d’una institució que no em representa, amb la qual no hi estic d’acord i que no és gaire -per no dir gens- flexible als canvis que la seva pròpia base social li va exigint, me’n desapunto independentment de les meves idees. Jo, per part meva, he estat conseqüent: me n’he donat de baixa. És a dir, he demanat per carta certificada que m’esborrin del registre de baptismes, etc.

    Respecte la societat. Amb la mateixa coherència, quan vaig veure que estar en un partit polític no era treballar per la meva societat, me’n vaig desapuntar. Per treballar per la meva societat puc trucar a altres portes més enllà dels partits polítics fins i tot independentment de les meves creences. I sens dubte que ho he fet i que ho faig.

    Però i amb la fe? Si voleu treballar per la comunitat de creients i no creieu en la institució que us representa perquè no feu com van fer els protestants: preneu-los la presumpció que parlen per vosaltres, no deixeu que diguin el que diuen en el vostre nom, aneu-vos-en a una Església que sigui vostra no seva.


    Pepo, respecte els teus comentaris, totalment d’acord. Només un matís: els creients tenen la potestat de reclamar a l’Església com a institució canviï el seu discurs, les seves opinions, el seu funcionament? No, oi? Si en últim terme, els creients no se senten acollits per la institució Església tenen la llibertat de deixar de pertànyer a aquesta institució sense haver de renunciar a les seves creences.

    Apa, seguim amb aquest fil de debat, que té vidilla...

    ResponElimina
  10. De fet, Inyaki, estic bastant d'acord amb aquestes últimes opinions que exposes. Em semblen molt interessants les reflexions del seu fons i, sobretot, m'agrada més la forma. Aquest és un debat que s'ha de fer amb el màxim respecte, sense que ningú pugui deixar de dir la seva, allò que realment opina.

    ResponElimina
  11. La cosa és... quan hi ha un problema, quina opció prenem? Evasió, confrontació, cooperació... (et sona oi Inyaki?jejee) L'església institució no funciona. Eus ací el problema. Davant això cadascú ha de prendre l'opció que més cregui convenient i amb la que se senti més acord,... n'hi ha que marxen, n'hi ha que s'hi enfronten, i n'hi ha que es queden per canviar-ho des de dins. Cal respectar-les totes, evidentment.
    Jo m'hi quedo perquè prefereixo seguir intentant canviar les coses, ... Si els que són crítics amb la institució marxen, llavors segur que no la canviarem.
    Per altra banda, Església no és només el papa. Els que som dins sabem que el Papa és una part de l'Església, la més visible segurament, però església són tots els cristians que estan repartits pel món i que bona feina fan.
    Hi ha gent dins de l'Església moooolt crítica amb la institució, el que passa que els mitjans només donen veu al papa, als bisbes carques i als que defensen un missatge tancat i poc actual...
    Hi ha masses coses criticables en el nostre món, masses problemes, i masses coses que no rutllen, tan en política, com en religió, com en societat, etc. Ens podem omplir la boca de paraules... però al final el que compta és el que fem realment.

    ResponElimina
  12. Maria, completament d'acord amb les actituds a adoptar en cas de conflicte.
    Però com tu molt bé saps si un conflicte no es resol pot arribar a enquistar-se...
    És a dir, si una cúpula reiteradament tot i les peticions de les seves bases decideixen ometre i menysprear les seves opinions i voluntats, crec que queda més que justificada la evasió.

    Vidilla, vidilla!

    ResponElimina