dilluns, 21 de febrer de 2011

Televisió deixalla!

Potser quan llegiu aquest post pensareu que arriba tard, però des del Diari Il·lustrat també ens en volíem fer ressò. Com bé sabeu, Telecinco va comprar Cuatro i això s’ha fet notar des del primer moment amb el tancament d’un dels millors canals d’informació que teníem com era CNN+ tot substituint-lo pel canal GH24h i deixant al carrer a professionals de la talla d’Iñaki Gabilondo. Una autèntica declaració d’intencions que no es queda aquí. Per si no n’haguessin tingut prou van decidir també remodelar la graella de Cuatro tot inserint petites modificacions en la seva programació habitual. I és que ahir em vaig quedar de pedra al veure com en Jesús Calleja havia convertit el seu programa en un “reality”. Es veu que el seu Desafío Extremo ara pretén agafar a joves sense experiència en la muntanya i proposar-los un repte amb tal de guanyar una volta al món. El mateix Calleja s’encarrega de tensionar l’ambient fent valoracions al més pur estil jurat OT (ai no, que ja han plegat) i finalment entrega el premi amb els corresponents plans de càmera buscant la llagrimeta dels participants. Estic realment amoïnat. La muntanya també és un joc? Cal convertir totes les cadenes en deixalla. No n’hi ha prou de voler fer només calers i més calers a costa de la vulgaritat i els drames humans? Cada cop queden menys cadenes que apostin per uns valors i un rigor dignes de cara a l’espectador i això, francament, és molt preocupant!

Imatge digital - La tele deixalla

8 comentaris:

  1. Si la desaparició d'un dels pocs canals d'informació de qualitat com era CNN+ certifica la mort del bon periodisme, que ho substitueixin per Gran Hermano 24h és comparable a la necrofilia

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, entre això i les mentides cada cop més freqüents que arriben des de varis mitjans de les Espanyes, el Periodisme mor una mica cada dia...
    Per cert, lo de Gabilondo no té preu.

    ResponElimina
  3. Bé, és la lògica empresarial. Emetre el que més diners doni. Una llàstima, sens dubte. A més, són molts els cínics que defensen que això és culpa només dels telespectadors, minimitzant el poder manipulador i sense escrúpols de les corporacions audiovisuals.

    I de fet aquesta és una lògica que s'escola per tots els racons del món televisiu i periodístic, com ho demostra el fet inexplicable que fins i tot en els informatius de més acurada qualitat les informacions esportives ocupin ben bé una trecera part del temps. Tot i que en aquest cas la majoria de gent no sap ser tan crítica com en altres casos on el despropòsit és més evident, no creieu?

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Són moltes les vegades que hem discutit sobre si el periodisme esportiu, és periodisme o no. Es curiós com a vegades ens queixen del que poden fer cadenes com telecino i companyia, i en alguns informatius, que se suposa que han de ser rigorosos o si més no ho pretenen, facin comentaris tan poc objectius, com és el cas dels esports.
    El fet és que la paraula periodisme, ha adoptat molts significats, com també ha perdut objectivitat, i per tant què és periodisme i què no ho és. Què és televisió i què no?
    Jo a vegades no sé massa què pensar...

    ResponElimina
  6. Llegint els vostres comentaris, m'ha sorgit un dubte respecte a la professió periodística.
    Si bé estarem d'acord que l'objectivitat absoluta en la transmissió d'una informació no és possible (i potser tampoc desitjable); creieu que és lícit que el periodista abandoni absolutament aquest principi, i ni tan sols pretengui qüestionar-se quin grau de certesa hi ha en les seves afirmacions i valoracions?

    ResponElimina
  7. Hi ha programes per a l'opinió i programes per a la informació. Hi estic d'acord.
    El realment preocupant és que en els programes d'informació hi ha cada cop més impacte, opinió i un fil argumental més semblant al publicitari que al periodístic. Lligant amb el que deieu, crec que és trits que un estil propi de les branques més "cutres" (permeteu-me la paraula) del periodisme, com són l'esportiu (amb matisos i amb perdó) i el del cor, es vagi imposant a la resta del temes tractats a la televisió.
    Com bé dius Oriol, temes com la muntanya, es poden tractar amb un altre tarannà i sense perdre els valors amb que tradicionalment s'ha viscut aquesta activitat.

    Respecte als programes d'opinió diré que permetre en un espai televisiu una traca sistemàtica d'opinions sense ser contrastades amb cap dada objectiva, hauria d'estar fora de l'ètica del periodista que així ho programa.

    ResponElimina
  8. Hi ha programes per a l'opinió i programes per a la informació. Hi estic d'acord.
    El realment preocupant és que en els programes d'informació hi ha cada cop més impacte, informació i un fil argumental més semblant al publicitari que al periodístic. Lligant amb el que dèieu, crec que és trits que un estil propi de branques "cutres" (permeteu-me la paraula) del periodisme, com són l'esportiu (amb matisos i amb perdó) i el del cor, es vagi imposant a la resta del temes tractats a la televisió.
    Com bé dius Oriol, temes com la muntanya, es poden tractar amb un altre tarannà i sense perdre els valors amb que tradicionalment s'ha viscut aquesta activitat.

    Respecte als programes d'opinió diré que permetre en un espai televisiu una traca sistemàtica d'opinions sense ser contrastades amb cap dada objectiva, hauria d'estar fora de l'ètica del periodista que així ho programa.

    ResponElimina