diumenge, 11 de desembre de 2011

Analfabet, alcohòlic, faldiller... Shakespeare!


Roland Emmerich qüestiona l’autoria del gran dramaturg anglès

Va existir Shakespeare? I en cas que existís és digne de les obres que duen el seu nom? Després de films com ”Independence Day” o “2012” Roland Emmerich abandona la cienca ficció apocalíptica pro-americana i ens porta cap a l’Anglaterra isabelina per qüestionar l’autoria de les obres més celebrades de la dramatúrgia britànica. El film està basat en la teoría oxfordiana que defensa que l’autèntic artífex del gran corpus teatral i poètic atribuït a Shakespeare és en realitat Edward de Vere, compte d’Oxford i protegit de la reina d’Anglaterra. La teoria es basa en què durant el regnat isabelí, els escriptors, poetes i dramaturgs estaven mal vistos i per tant, un home de la categoria d’Edward de Vere no es podia permetre estrenar obres sota el seu propi nom i per això va buscar a un testaferro per tal que les signés. Va ser llavors quan un analfabet, alcohòlic, xantatgista, faldiller i pretensiós William Shakespeare va obtenir la fama sense moure un sol dit. 

Emmerich excel·leix en la posada en escena de tots els elements ambientals que aconsegueixen traslladar-te al segle XV anglès. Fins i tot la banda sonora és idònia, això per no parlar del meravellós vestuari que guarneix a un corpus actoral que en certs moments no sap estar a l’alçada de les circumstàncies. Se’n salva la multi premiada Vanessa Redgrave que als seus 74 anys demostra que està en plena forma encarnant meravellosament a la reina d’Anglaterra. El film comença apassionant i intens, però no aconsegueix mantenir la tensió fins al final. L’abús de flashbacks fa que l’espectador perdi el fil argumental en alguna ocasió i en molt moments no acabi d’identificar a un mateix personatge recreat en diferents èpoques.


Tenim sobre la taula tots els ingredients per indignar als ferms idòlatres i defensors del dramaturg anglès, però l’època i l’esperit shakespereà estan tan ben recreats que la reconciliació arribarà ben aviat en contemplar les interpretacions teatrals dins del Globe

El més curiós de la cinta és que busca una lectura política en les obres de Shakespeare, com si aquestes s’haguessin escrit amb la voluntat de generar debat polític i crítica social i així influir en el seu temps. Un corpus que perviurà més enllà del seu autor, sigui qui sigui, i això queda palès en les paraules del suposat autor de Vere: “Tot art és polític. Tots els artistes expressen idees perquè, en cas contrari, es dedicarien a fer sabates.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada