Més important que la meta és el camí

Una habitació tota verda de terra embuatat. Setze testos estratègicament alineats. Setze barnilles de fusta clavades a cadascun dels testos. Setze retalls del què sembla ser un còmic esbocinat. Una il·luminació acurada i tot plegat en un racó apartat d’un museu. Talment un paradís. Però... si t’atures a pensar-hi... on és el mèrit de la instal·lació? Probablement, no suposa gaire esforç alinear correctament els testos, col·locar-hi les barnilles i enganxar-hi els retalls de còmic... i això ens porta a la pregunta: Per què aquesta composició ha d’estar exposada en un museu? 

L’art és un producte en constant evolució. No passen dos dies sense que hagi sorgit una nova tendència, un nou concepte o una nova concepció. A vegades l’art també fa salts temporals per reinventar resultats pretèrits. Aquest és el cas de Jardí – Un model de món, una obra d’Öyvind Fahlström que podem veure aquests dies al MACBA i que ens recorda vagament al Jardí de les Delícies d’“El Bosco”. Rere el què pot semblar una proposta lligada a l’art pop i de cultura de masses, s’hi amaga tot un discerniment que està força allunyat de l’aparença primera. Fahlström ens proposa un nou model de món on la crítica al capitalisme i a la mass cultur hi són per tot. Aquest artista d’origen brasiler i nacionalitat sueca va viure immers en la segona Guerra Mundial i això el va fer molt crític amb el món que l’envoltava. Poeta, compositor d’òperes, pintor, escultor i actiu crític cultural va viure a cavall entre París, Roma i Estocolm, cosa que li va permetre compartir coneixements i experiències amb els principals artistes i activistes culturals del moment.

L’obra que ens ocupa és de la seva darrera època, fet que li pressuposa un pensament crític força desenvolupat, i per tant la podem concebre en tant que conclusió vital. Els retalls de còmic que trobem clavats sobre els testos parteixen de l’Estudi per a un model de món (Jardí), que Fahlström havia pintat prèviament amb la voluntat de dessacralitzar la societat tal i com avui l’entenem. No es tracta de simples retalls, sinó d’un conjunt de cavil·lacions que l’autor va voler plasmar en aquesta instal·lació. Sota un format de jardí se’ns presenta a una societat podrida i contaminada per uns valors pervertits. 

Moltes vegades passejant per un museu ens plantegem el perquè de certes obres. Quin sentit tenen? On ens volen conduir? Quin objectiu persegueixen? Per tal d’arribar a conclusions i més avui dia cal gratar i analitzar en quin context s’emmarca allò que estem contemplant i de ben segur que al darrera de cada obra hi trobarem una bona línea de pensament. L’important no és l’obra en sí, sinó el camí que s’ha recorregut fins a arribar a ella.