Arribes a la Plaça Reial, al cor de la ciutat comtal. Observes al teu voltant i veus tota una gran urbs reduïda a quatre porxades. El bo i el pitjor de la gran capital es reuneix en aquest indret per gaudir o partir la vida per la meitat. I és en aquest memorable espai on trobem Les Quinze Nits. Un dels tants restaurants que regenta Lluís Camós, com pot ser l’Hostal de la Rita, l’Hostalet de la Mamasita, La Dolça Hermínia...
Seus a la blanca taula, amb la il·luminació perfecta, no sense abans haver fet la protocol•lària cua que correspon i fa famós el local. El servei rapidíssim, encara no has dipositat les teves natges que ja et demanen què vols prendre. Encara no ho has decidit i ja tens el plat a taula, però afanya’t, si et descuides t’estaràs prenent el cafè sense haver pogut degustar el segon plat.
La carta, original però tòpica. És aquesta nova moda de posar noms “rimbombants” per a plats casolans. Ara enlloc de dir amanida amb pernil es diu plat de verd amb oli d’oliva i pernil, però ja se sap, si es vol quedar “in” cal parlar “in”. El fet és que el menjar és senzill però correcte, probablement la rapidesa amb que tot ocorre en aquest local és el què no et permet copsar els errors. Tot és proporcionat, la quantitat exacta i el preu corresponent. El client satisfà l’estómac i la butxaca queda satisfeta.
El més sorprenent, però, és la decoració. Suposem que al senyor Camós li agrada molt l’astronomia, perquè totes les parets s’omplen de quadres estel·lars o planetaris carregats de text. Un text que, per descomptat, amb la rapidesa de la breu estada al local no tindràs temps de llegir. L’ambient és molt turístic. Potser aquest fet ha comportat una certa pèrdua de glamour a l’establiment, però no per això ha desaparegut el seu toc personal.
Els barcelonins, o hi hem estat, o ho coneixem, la gent d’arreu del món hi fa cua, de quins sou vosaltres? Sigui com sigui, Les Quinze nits, sempre us faran quedar bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada