Aquest festival pretenia reivindicar la narració oral com a una activitat necessària per a la nostra societat. Una societat ràpida, en canvi constant i sovint encasellada en uns patrons vitals que semblen inamovibles. Els contes aturen el temps i transporten a l’oient a un món nou on el cervell ha de treballar de valent per arribar fins a racons insospitats de la nostra ment. El relat oral pot substituir amb molt bons resultats al relat audiovisual on tot ve donat i mastegat.
Aquest dies hem pogut gaudir de més de 40 activitats dutes a terme per més de 30 narradors de 9 països diferents en més de 30 punts de la ciutat de Barcelona. Teatres, centres cívics, biblioteques, així com alguns locals barcelonins han obert les seves portes per acollir a un públic que s’ha rendit al poder de la paraula, al poder del relat. L’èxit d’un festival d’aquestes característiques ens ha de fer reflexionar a tots plegats. Què ho fa que més de 2.000 persones hagin volgut dedicar unes hores del seu temps a seure i escoltar?
Des de temps immemorials l’home ha explicat històries per fer entendre als seus coetanis els fets més enrevessats o complicats, però alhora els contes han servit per transmetre ensenyances, valors, actituds… Vivim una època complicada en la que la cultura es veu atacada cada dia per uns polítics que la menystenen. Fins i tot fa uns dies sentíem a cert ministre declarant de pèrdua de temps les matèries artístiques que s’imparteixen en els centres educatius. Si no cuidem la cultura, el desenvolupament de la imaginació, la potenciació de la creativitat i el transcendir, serà molt difícil que avancem com a societat. Una societat autòmata i aculturada és com un titella inanimat, una societat estimulada té l’èxit assegurat. Plantegem-nos realment quin futur volem per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. Volem viure en la immediatesa, en la pressa, en el tot fet…, o preferim entonar el tot és possible… ?
Els grans oradors, els polítics, els publicistes, els comercials… se serveixen cada dia més dels recursos de l’storytelling perquè el relat eloqüent i narratiu sedueix, capta l’atenció, convenç. Probablement per aquest mateix motiu i coneixement eviten donar més visibilitat a aquest vell art. Diu un proverbi xinès que si tenim dues orelles i una boca, és per escoltar el doble i parlar la meitat. Si ens apliquéssim aquesta màxima i no ens dediquéssim a esperar que el del costat calli per rebatre’l enlloc d’escoltar-lo i dialogar-hi, potser aconseguiríem valorar allò que tenim enlloc d’enyorar allò que ens manca.
El Munt de Mots ens ha ofert històries en català, euskera, castellà, anglès, francès, llengua de signes catalana i fins i tot en huottüja ttihuene (una llengua indígena piaroa). Més enllà del què deien les paraules concretes, el missatge arribava al cor dels assistents com una llosa i aconseguia sobrepassar llengües i dialectes, perquè en el fons de tot s’hi transmetia un sentiment. Un sentiment, que les paraules saben vehicular i que és capaç de moure muntanyes. Els narradors ho saben i Barcelona s’hi ha bolcat pel gust del deixar-se emocionar, transportar a nous mons i en definitiva, pel gust d’aturar-nos i fer volar la imaginació.
Enllaç a l'article a bloc de l'Escacc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada