diumenge, 9 de desembre de 2012

De pessebres i Nadals


Ja no en queda pràcticament res d’aquell Nadal primigeni. El consum ha esdevingut protagonista juntament amb la golafreria i la lluminària d’ambient kitsch. Hem canviat la Festa per les festes i cada dia són menys els qui recorden el perquè de tot plegat. Pels carrers, botigues i cases s’utilitza tota mena d’imatgeria pròpia i aliena mesclada: arbres nòrdics, panxuts greco-anglo-germànics, calendaris xocolaters, político-caganers, tions... i pessebres

Avui en dia tota casa té el seu pessebre. Tan se val quines siguin les creences dels qui habiten la llar, el pessebre hi ha de ser, perquè és tradició! Però la cosa no mor aquí, sinó que el quadre diví transcendeix l’àmbit domèstic i surt al carrer, al poble i engoleix als seus habitants durant els freds dies d’hivern. Això ho saben molt bé els més de 50 municipis catalans que cada any organitzen pessebres vivents i que, com el seu nom indica, fan reviure l’autèntic origen de l’estampa nadalenca. Es parla que el primer pessebre vivent de la història fou el que Sant Francesc d’Assís organitzà l’any 1223 a Rieti (Itàlia) i fins i tot la tradició a casa nostra està documentada des del segle XIV, però no serà fins al segle XX que tindrà lloc el primer pessebre vivent tal i com el tenim entès avui en dia. 


L’any 1956 els veïns d’Escaldes d’Engordany (Andorra) es van aplegar sota la direcció d’Esteve Albert i Corb per representar el naixement de Jesús, ara bé, aquest pessebre es va deixar de fer l’any 1962 i tot just l’any passat es va recuperar després de mig segle desaparegut. El segon pessebre vivent del que es té constància és el de Castell d’Aro que data de 1959 on al principi tan sols s’hi representava l’escena del naixement. No va ser fins al 1962 que la revolució va arribar a aquest art amb la creació del pessebre vivent de Corbera de Llobregat. Els veïns de Corbera van decidir que representarien el pessebre a l’entorn natural de la Penya del Corb i que permetrien al públic desfilar entre els figurants gaudint així de les fogueres, els rabadans, les ovelles i els àngels anunciants. És així com cada any més de 200 actors encarnen un dels pessebres més espectaculars i que apleguen més visitants de tot Catalunya. És a partir d’aquest pessebre que van començar a néixer tota la resta arreu del territori català i que sempre es representen aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret orogràficament espectacular.

Així doncs, potser sí que en queda alguna cosa d’aquell Nadal primigeni, però el que és segur és que cal anar als pobles a buscar-ho on potser veient la representació dels fets ens adonarem que la humilitat, la senzillesa, la solidaritat i el recolliment, eren i haurien de seguir essent els autèntics valors del Nadal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada