diumenge, 29 de gener de 2012

No apte per a epilèptics


Grafittero abans que artista plàstic: així es considera Sixeart o, com a mínim, això deia fa uns anys. El badaloní Sergio Hidalgo Paredes va començar la seva trajectòria al carrer tot pintant parets, reixes metàl·liques i tota mena de superfícies que li permetessin aplicar-hi els seus sprays, però l’any 2008 la seva carrera “vandàlica” va fer un gir de tres-cents seixanta graus i va veure com les seves obres, per les quals havia estat multat, s’exposaven a la Tate Modern de Londres en una mostra molt selecta de sis artistes urbans de diferents nacionalitats. A partir d’aquell moment, galeries i museus d’arreu del món el van començar a trucar, tothom volia exposar la seva obra i el graffitero va haver de llogar un local per tal d’abandonar el carrer i dedicar-se exclusivament a satisfer les peticions de mig món. Segons ell, va ser llavors quan va passar de ser un graffitero a ser un artista plàstic.

Aquests dies podem veure a la galeria N2 de Barcelona la seva darrera exposició “Cosmovisión Andina y los Hijos del Inti”. Un mar de psicodèlia andina que combina el llenguatge més pop amb l’art precolombí. Escultures, pintures i tapissos omplen la galeria en un viatge que ens recorda en certa manera a les variacions i fragmentació que Torres-García feia sobre un mateix tema. L’obra més impactant és un immens tapís de tres metres d’alçada que vol ser un punt d’unió entre les diferents cultures andines. Una mena de “Wiphala” del segle XXI que podem mirar tant per davant com per darrera observant com, segons l’artista, tots estan units malgrat vinguin de punts diferents, cosa que es fa palesa al veure tot el filament posterior. Sixeart diu que la seva obra sorgeix d’experiències personals i no d’una simple imitació tribal i que s’inspira en Andy Warhol, Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi. Però... què hagués dit aquest artista si li haguessin preguntat quin era l’origen de la seva obra ara fa quatre anys? Què hagués dit quan els seus grafittis no es venien per milers d’euros? És possible un art independent avui en dia? Probablement, si la gent de la galeria N2 no s’hagués fixat ara fa cinc anys en aquest artista, avui ell seguiria pintant les parets badalonines amb total llibertat. Cal dir que seva obra actual dista força de les seves primeres pintades. Sixeart es mostra feliç amb la nova vida que li ha tocat viure, però... és tan lliure com ho era abans o s’ha hagut de reinventar per tal de satisfer un mercat que el reclama?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada